Resultats de la cerca

Jugador i directiu del Tívoli PPC, fou secretari primer i vicepresident després de la Federació Espanyola de Tennis de Taula 1942-45 Presidí la federació catalana 1946-53

Fou delegat de l’equip de bàsquet de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, que presidí 1973-91 Durant el seu mandat, el 1981 es construí el pavelló que fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el Noia conquerí una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1990 i una Lliga Catalana 1990

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual conquerí cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1965, 1967, 1968, 1969, 1971 i quatre Lligues de primera divisió 1968, 1969, 1971, 1972 Participà en sis Champions europees de clubs 1965, 1967, 1968, 1969, 1971, 1972 En el període 1966-69 fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb què disputà els Campionats d’Europa 1966 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Uns quants anys més tard esdevingué directiu de la Federació Catalana de Natació FCN, en què ocupà els càrrecs de tresorer 1996 i de vicepresident 1997-2006 Té la…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Practicà altres esports com la vela, el tir, la natació, el tennis i el waterpolo, i fou pioner de la medicina de l’esport a Catalunya Cinturó negre segon dan de judo, ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Judo, que deixà en ser designat, el 1971, vicepresident primer de la Federació Espanyola de Judo Fou membre numerari de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport

Començà a practicar el beisbol l’any 1942 guiat per Andreu Pueyo Recorregué els camps de la Bordeta, del Sol de Baix, de l’Escola Industrial i de Piscines i Esports El 1948 ingressà a l’equip juvenil CB Hèrcules les Corts Jugà diversos partits amb l’equip que fou campió d’Espanya de la segona divisió 1951 Abandonà el beisbol el 1953, tot i que es mantingué vinculat al club El 1965 entrà a la junta directiva i en fou secretari general fins el 1987 El 1989 collaborà en la fundació del CB Diamant-Hèrcules Durant la dècada de 1970 entrà a la Federació Catalana de Beisbol i Softbol…

Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1939 i la Federació de Muntanyisme i Esquí dels Pirineus Orientals, creada per les autoritats franquistes l’any 1940 Durant la Guerra Civil Espanyola, fou voluntari del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i participà en la companyia d’esquiadors de l’exèrcit d’Aragó Publicà diferents articles en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1935

S’inicià com a pilot de l’escuderia MAC Reus en la pujada en costa a Alfara 1968 També competí per l’Scipio, el Motor Club Tortosa, el Club Automobilisme Baix Camp, l’Arcus Sport i el Valls Racing Motorsport Fou tres cops campió d’Espanya de muntanya en karts de 250 cc 1979, de grups N de rallis 1982 i de muntanya 1982 Disputà el Ralli de Montecarlo, puntuable per al Mundial de rallis 1989 Un cop retirat, presidí el Club Automobilisme Baix Camp, l’Arcus Sport, el Valls Racing Motorsport i l’Escuderia Costa Daurada Dirigí durant més de dues dècades la delegació territorial de la Federació…

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92