Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…
,
notes tironianes
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt de signes taquigràfics que constitueixen el primer sistema coherent d’abreviació (taquigrafia), ideat, segons la tradició, per Marc Tul·li Tiró, molt difós i ensenyat a les escoles durant l’imperi Romà i que, ulteriorment perfeccionat, durà fins a l’edat mitjana.
Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels segles IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren representats per…
sabata
Transports
Falsa quilla, post de fusta dura que és fixada a la quilla d’algunes embarcacions de fusta, per la seva part inferior i en tota la seva llargada, per tal de reforçar-la i protegir-la en les avarades i en les entrades al dic.
banús fals
Tecnologia
Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, com el banús, procedent de diverses plantes de la família de les papilionàcies, principalment del laburn dels Alps, de la ginesta de Montpeller i de la ginesta patent de la regió mediterrània.
Hom l’empra en marqueteria, en treballs d’artesania, etc
egregi | egrègia
Història
A la corona catalanoaragonesa, tractament donat, almenys des de la fi del s XIII, als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats (el donat als comtes durà almenys fins el 1718).
També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV
Arenys de Munt
Arenys de Munt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona de contacte amb el Vallès Oriental i amb la Selva, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.
Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…
temple-block
temple-block
© Europeana
Música
Instrument idiòfon de percussió directa d’origen oriental, que consisteix en una peça de fusta buida en forma de peix més o menys estilitzat o, més modernament, de forma quadrada o arrodonida, que té una ranura en un costat i es percudeix amb una baqueta dura.
Normalment es recolza en una estructura on n'hi ha de diferents mides
maça
Oficis manuals
Eina de percussió, composta d’un cilindre, o de vegades d’un paral·lelepípede, generalment de fusta dura o de ferro, travessat per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell; és emprada en diferents oficis per a esclafar, trencar o aplanar alguna cosa.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer que té en un dels seus extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem manualment o mecànicament, la dita figura.
És emprat per a fabricar tipus d’impremta, per a encunyar moneda i en aquest cas és anomenat encunyador , etc
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible