Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
Palawan
Illa
Illa de les Filipines, a la regió de Tagalog Meridional, situada al SW de Mindoro entre la mar de la Xina Meridional i la de Sulu.
Amb les altres illes del voltant forma la província del mateix nom 14 896 km 2 371 782 h est 1984 La capital és Puerto Princesa L’illa, llarga i estreta, és muntanyosa i coberta de bosc, amb una estreta plana litoral Poc poblada 25 h/km 2 , té arròs, cocoters i canya de sucre Té mines de manganès
cova de Canet
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari al municipi d’Esporles (Mallorca).
Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—
Funchal

Funchal
Chase Cheviron (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Madeira, a l’arxipèlag de Madeira, Portugal.
És situada al S de l’illa de Madeira, a la badia del seu nom, que s’obre entre les puntes de Garajan, a l’E, i Cruz, a l’W Centre administratiu, comercial i cultural de les illes Seu episcopal Port exportador de productes agrícoles Hi ha indústries alimentàries i és un centre turístic Té aeroport internacional
Terra de Francesc Josep
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oceà Àrtic, que pertany administrativament a l’oblast’ d’Arkhangel’sk.
És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
Chonos
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a Xile.
S'estén de nord a sud des del golf de Guafo, a la península de Taitao, en uns 200 km És format per més de 1 000 illes i illots que constitueixen els darrers contraforts de la serralada de la Costa, i separat de la costa pel canal de Moraleda, prolongació del Valle Longitudinal Hom hi explota els boscs
Margarita
Illa
Illa de les Antilles, al NE de Veneçuela.
És dividida en dues parts, unides per una estreta banda de sorra Forma, amb les illes de Coche i Cubagua, l’estat de Nueva Esparta, la capital del qual, La Asunción, és en aquesta illa Hi és molt important la pesca i el conreu de perles Hi ha també explotació minera magnesita, agricultura i explotació de la fusta
Reina Carlota
Arxipèlag
Arxipèlag del Canadà, a la Colúmbia Britànica.
Situat a l’oceà Pacífic, al NW de l’illa de Vancouver, és separat d’Alaska, al N, per l’entrada de Dixon, i del continent, a l’E, per l’estret d’Hecate El formen unes 150 illes, i les principals són Graham i Moresby, les més grans Hi tenen importància la fusta i la pesca
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard
Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina