Resultats de la cerca

Professional de la indústria de la fusta, s’afilià a Comissions Obreres , i l’any 2000 fou nomenat secretari de la Joventut de CCOO Responsable territorial de Biscaia 2004 i secretari general del País Basc 2009 del sindicat, al juliol del 2017 succeí Ignacio Fernández Toxo , i fou reelegit en el càrrec a l’octubre del 2021

Destacà al final dels anys vint i principi dels trenta a la Unió Esportiva Santboiana Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Fou dirigent del club i el primer president després de la Guerra Civil, el segon de la història de l’entitat Fou nomenat soci d’honor

Fou fundador del Club Natació Badalona, que presidí en dues etapes 1943-47, 1967-69 Impulsà, juntament amb el seu germà Emili, el patí de vela català, i es proclamà campió d’Espanya 1944, 1957 i subcampió 1946 de l’especialitat Competí fins el 1964 El 1979 fou nomenat president d’honor del Club Natació Badalona

Aler, el 2009 fitxà pel FC Barcelona procedent del Baskonia Amb l’equip blaugrana conquerí l’Eurolliga 2010, la Lliga 2011, 2012, la Copa del Rei 2010, 2013 i la Supercopa d’Espanya 2009, 2010, 2011 Fou nomenat millor jugador de la Copa del Rei 2013 Amb la selecció del seu país guanyà la Universíada 1999

S’inicià com a tècnic al FC Barcelona, del qual fou coordinador de la secció d’handbol 1985-2006 Debutà en la màxima categoria espanyola la temporada 2007-08 a les files de l’Algesires La temporada següent entrenà l’Almeria El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol juvenil També fou seleccionador català juvenil entre el 2001 i el 2005

Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010

Nomenat com a tal, juntament amb Ebiatar, pel rei David, fou partidari de Salomó durant la lluita per la successió al tron, després de la qual restà com a únic gran sacerdot del nou temple Aquesta funció passà als seus descendents fins que, amb les lluites macabees ~170 aC, fou transferida a d’altres famílies sacerdotals

Lluità en la Primera Guerra Mundial i contra la invasió soviètica 1919-20 Inspector general de l’exèrcit 1935 i mariscal 1936, el 1939 fou nomenat cap de les forces poloneses, que foren derrotades per les alemanyes i soviètiques que envaïren el país setembre del 1939 Refugiat a Romania, tornà secretament a Polònia 1940 Sembla que morí en combat

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Fill i successor de Matteo I i de Bonacossa Borri El 1311 fou nomenat vicari imperial de Piacenza, i tot seguit la féu seva Lluità contra els güelfs, i el 1327 l’emperador el desposseí de la senyoria de Milà i fou empresonat a Monza fins que fou alliberat, però morí en el camí de tornada