Resultats de la cerca

El 1788 publicà les Poesie campestri , que manifestaven ja una superació de l' Arcàdia i una malenconia que preludiava el Romanticisme Escriví la novella satírica i autobiogràfica Abaritte 1790 Traduí l' Odissea publicada el 1822 i donà a conèixer les Epistole in versi 1805, les Novelle 1792, els Sermoni 1819 i, sobretot, la tragèdia Arminio , amb ressons d’Alfieri, Shakespeare i Ossian

Al marge de modes i tendències creà una poesia personal, basada en una sensibilitat dolguda davant el dolor dels qui l’envolten, amb un to íntim i llenguatge colloquial, on es revela la influència de Laforgue Escrits entre el 1925 i el 1936, els seus poemes restaren inèdits, llevat d’un fullet, Triscos 1950, o dispersos en revistes, fins a la publicació de Sombra do aire na herba 1959 En castellà aparegué Barco sin luces 1960, versió d’uns originals gallecs perduts pel juliol del 1936 Romanen inèdits els poemes de Cunetas , centrats en la repressió a Galícia durant…

El catolicisme pregon i l’antifeixisme conseqüent constitueixen els eixos de la seva poesia Amb un llenguatge lacònic, precís, altament disciplinat i formalment tancat creà una atmosfera poètica de gran tensió De la seva obra relativament poc extensa destaquen els volums Trapéz és korlát ‘Trapezi i barres’, 1946, Harmadnapon ‘Al tercer dia’, 1959, Rekviem ‘Rèquiem’, 1964, oratori, Szálkák ‘Estelles’, 1972, Végkifejlet ‘Desenllaç’, 1974, Kráter 1977 i Bevszelgetések Sheryl Suttonnal ‘Converses amb Sheryl Sutton’, 1977, prosa poètica

Un dels pioners de la semiòtica i de la teoria de la comunicació al Brasil, i conreador de la poesia concreta, publicà el seu primer llibre de poemes Carrossel, el 1950 A més de la seva participació en l' Antologia Noigandres , amb Augusto de Campos i altres, de la seva obra destaquen Exercício findo 1968 i els assaigs Teoria de poesia concreta amb Augusto i Haroldo de Campos, Informação e Comunicação 1968, Contracomunicação 1971 i Semiótica e literatura 1974 El 1977 publicà Poesia/ posis É poesia , que aplega tota la seva obra poètica Traduí Dant, Goethe i Shakespeare Publicà també el volum…

Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic

Fundador de diverses revistes, la més important de les quals, Marsyas , durà del 1921 al 1961, escriví una obra marcada pel simbolisme i el Modernisme que el consagrà com a corifeu del ‘mistralisme’ La branco dis aucèu , 1948 Autor d’una poesia de to sempre acurat, palesà també un gran refinament, fruit de la seva vasta cultura, i uns ferms desigs innovadors Malgrat això, es mostrà contrari al moviment occitanista, el qual combaté en violentes polèmiques

Autor de diversos reculls de versos en francès, no aconseguí gaires èxits fora del grup d’Action Française, al qual pertanyia El millor de la seva obra resta escrit en occità Lo Rebat sus l’autura 1926, L’autura enviblada 1930 i els Jòcs dau desei mai dau desaire 1934 Sap extreure de la natura nombrosos símbols subtils i establir una perfecta correspondència entre la seva ànima i el món

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

És autor del poema The Letter of Cupid 1402, que havia estat atribuït a Chaucer, de qui era imitador A The Male Regimen parla de la seva pròpia joventut i hi fa algunes pintoresques descripcions del Londres del seu temps i de l’ambient de les tavernes de Westminster

Tractà del tema gautxesc en llengua culta Sota el títol comú de Poesías 1885 en edició augmentada, 1906 publicà diversos poemes, entre els quals Santos Vega , on narra la vida llegendària d’aquest payador