Al marge de modes i tendències creà una poesia personal, basada en una sensibilitat dolguda davant el dolor dels qui l’envolten, amb un to íntim i llenguatge col·loquial, on es revela la influència de Laforgue. Escrits entre el 1925 i el 1936, els seus poemes restaren inèdits, llevat d’un fullet, Triscos (1950), o dispersos en revistes, fins a la publicació de Sombra do aire na herba (1959). En castellà aparegué Barco sin luces (1960), versió d’uns originals gallecs perduts pel juliol del 1936. Romanen inèdits els poemes de Cunetas, centrats en la repressió a Galícia durant els mesos inicials de la guerra civil de 1936-39.