Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya en la modalitat llatins 1999, 2000 amb la seva parella Karina Rubio Després de retirar-se de la competició, obrí una escola de ball a Tortosa, de la qual és professor

Professor honorari de la Universitat de Perpinyà i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat per la recerca demolingüística a la Catalunya del Nord Fou fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC

Professor de la Universitat de Madrid És autor, entre altres obres, d' Ortega y Gasset en la filosofía española 1966, Sociología del 98 1973 i Panorama de la filosofía española actual Una situación escandalosa 1978

Fou collaborador de l’escola de XVilanova, del qual fou professor adjunt Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona 1967, publicà treballs sobre citologia cutània, tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques

Especialitzat en mecànica de fluids, en fou professor a la Faculté des Sciences de París des del 1932 Publicà Les sciences exactes 1930, Cours de mécanique des fluides 1936 i Les grandes machines mathématiques 1950

Professor a la Universitat de Nagoya, descobrí els anomenats segments d’Okazaki , cadenes curtes d’ADN que, en la duplicació de l’ADN, se sintetitzen separadament i s’uneixen després per formar la cadena seguida

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

Professor i sotsdirector del Collegi de Cirurgia de Barcelona i, posteriorment, del Colegio de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra i director de la Junta Superior Governativa dels reials Collegis de Cirurgia Mèdica

Professor d’història natural de la Universitat de Kiel 1775 Introduí una nova sistemàtica per a la classificació dels insectes en Supplementum entomologiae 1797 i donà un nou aspecte a l’entomologia Systema entomologiae , 1775

Professor de filosofia a Leipzig 1774-50 Influït per les seves conviccions pietistes i oposat al racionalisme de ChWolff i GLeibniz, desenvolupà una concepció propera a l’empirisme, que tingué una certa influència en Kant