Resultats de la cerca
Es mostren 26907 resultats
John Philip Sousa
Música
Compositor nord-americà.
Es distingí com a director de bandes, per a les quals compongué marxes, la més cèlebre de les quals és Stars and Stripes També escriví suites per a orquestra, cançons, etc Fou l’inventor de l' helicó , també conegut en el seu honor com a sousàfon
William Hervey Allen
Literatura
Novel·lista i poeta nord-americà.
Aconseguí un gran èxit popular amb novelles de caràcter històric, entre les quals destaquen Anthony Adverse 1933 i la trilogia The City in the Dawn 1950 És autor de balades, amb les quals intenta de renovar el gènere, i d' Israfel 1926, biografia d’Edgar Allan Poe
estel binari
Astronomia
Estel múltiple constituït per dos estels.
Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris…
Dèborah Font Jiménez

Dèborah Font Jiménez
Comitè Paralímpic Espanyol
Natació
Nedadora amb discapacitat visual.
Especialitzada en braça, competí en l’àmbit internacional entre el 2000 i el 2008 Disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, en els quals aconseguí la seva primera medalla d’or en la prova de 100 m braça Atenes 2004 –dues plates i un bronze–, i Pequín 2008 –un bronze–, després dels quals es retirà Guanyà sis medalles d’or als Campionats d’Europa 2001 i al Mundial 2003 en proves individuals i de relleus d’estil lliure i braça Establí cinc rècords del món, un dels quals en els 400 m lliure del Campionat del Món 2006, que significà la darrera medalla d’or…
Valàquia
Geografia històrica
Regió de Romania, al S dels Carpats Meridionals (els quals la separen de Transsilvània), que s’estén des de la gran serralada fins al Danubi.
És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…
mapa eòlic
Física
Mapa que representa els recursos eòlics d’un territori, com també les àrees en les quals es condiciona la possibilitat de situar-hi parcs eòlics.
sistema mestre-esclau
Electrònica i informàtica
Sistema format per dues unitats, una de les quals, anomenada mestre, realitza una funció de control o bé d’entrenament sobre l’altra, anomenada esclau.
El mestre pot ser un ordinador, una màquina o bé un humà Té com a funcions controlar un procés determinat, per exemple, una operació quirúrgica, o bé ensinistrar l’esclau de tal manera que aquest necessiti un sol cicle de funcionament per a aprendre quin ha de ser el seu comportament, com és el cas de molts robots industrials
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
tub d’escapament
Transports
Cadascun dels tubs pels quals és efectuada l’expulsió dels gasos de combustió del motor dels automòbils, motocicletes, ciclomotors, etc, proveïts molt sovint de silenciador.
treva de Déu
Història
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina