Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
Mukačiv
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Transcarpàcia, Ucraïna.
Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic
Medina de Rioseco
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a La Tierra de Campos, drenat pel Sequilla.
Cap d’una fèrtil comarca agrícola, li fou concedit pels Reis Catòlics, el 1471, un mercat franc els dijous, i encara actualment és un centre comercial de productes de la terra Conserva algunes indústries de segles passats, principalment adoberies L’església de Santa María s XV conserva una custòdia d’Antonio de Arfe 1552, magnífica peça d’orfebreria de quatre cossos, i el Retaule de la Concepció de la capella dels Benavente, una de les obres més importants de Juan de Juni L’església de Santiago té una portalada plateresca La de la Santa Cruz és atribuïda a Bde Herrera
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV
Camps

Camps, Fonollosa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
monestir del Coll

Santuari de la Mare de Déu del Coll
© Fototeca.cat
Monestir
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll), filial d’Amer, dins el municipi d’Osor (Selva), al límit amb el de Susqueda, prop del coll de Nafrè, a les Guilleries.
El territori depenia d’Amer ja el 860 la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187 es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369 Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592 Resten l’església romànica segles XII-XIII, restaurada, la casa rectoral i una hosteria és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià
l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
Jerez de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a les planes dels rius Guadalquivir i Guadalete.
La base econòmica és l’agricultura, molt especialment la vinya, que ha permès de desenvolupar una vinificació molt important, amb mercats arreu del món brandi, xerès També té producció olivarera i ramaderia, especialment bestiar equí Als segles XVI-XVIII els comerciants genovesos n’exportaren els vins, sobretot a Anglaterra A partir del segle XVIII s’hi establiren firmes angleses, i passà a ésser un gran centre mercantil i industrial Conserva monuments artístics, sobretot del segle XVIII L’any 1986 s’hi inaugurà un modern circuit automobilístic de 4,2 km de longitud, apte per a…
turcman | turcmana
Història
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Els turcmans apareixen documentats des del segle X i posseeixen una llengua pròpia Dedicats a la ramaderia nòmada, formaven un conglomerat de tribus algunes eren independents, i altres eren tributàries dels diversos estats veïns, entre les quals destaquen les hordes anomenades del moltó negre Kara Koyunlu i del moltó blanc Ak Koyunlu, que assoliren un notable poder polític als segles XIV i XV respectivament, i la tribu dels seljúcides Actualment la majoria habita al Turkmenistan, on constitueixen el 74% de la població prop de 3 milions, a l’Iran 1 milió i a l’Afganistan mig milió
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
art paraguaià
Art
Art desenvolupat al Paraguai.
L’època de màxima esplendor correspon als segles XVII i XVIII, amb les missions jesuítiques, en les quals els estils europeus es barregen amb característiques indígenes Iniciades al començament del segle XVII, a mitjan segle n'hi havia unes trenta, totes amb un disseny urbanístic semblant, de planta centralitzada Construïdes en principi de fusta i maó, les darreres ja eren íntegrament de pedra Les més importants foren les de San Ignacio, San Cosme, Jesús i Santa Trinidad Al segle XIX s’imposà el neoclassicisme catedral d’Asunción, palau del Gobierno El Panteón és també d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina