Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen…
sulfolan
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de cinc membres que conté un àtom de sofre en forma de sulfona.
És un líquid incolor, miscible amb l’aigua, l’acetona i els solvents aromàtics, que bull a 285°C i es congela a 27°C Hom l’obté per reacció del diòxid de sofre amb butadiè i posterior reducció del sulfolèn format El sulfolan presenta una polaritat molt elevada, la qual, unida a l’ampli interval de temperatures del seu estat líquid, el converteix en un dissolvent de gran utilitat És emprat en la indústria petroquímica per a l’extracció en contracorrent de dissolvents aromàtics, i també en el fraccionament de quitrans de fusta, com a dissolvent de polimerització i com a plastificant
sinòpia
Art
Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.
Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…
sagnia
Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia.
Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres Hirudo medicinalis , que eren aplicades en diferents parts del cos Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent, actualment no…
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus lletimó Dictamnus…
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de…
retèpora
Zoologia
Briozou colonial de l’ordre dels quilòstoms, de la família dels retepòrids.
Les seves colònies són laminars, per ramificació en un pla únic, i molt fenestrades per soldadura successiva de les ramificacions El polimorfisme és gran Fixada als objectes per una capa extensa de cenozooides, les làmines són formades per una capa interna d’autozooides i una o més capes externes de cenozooides En ambdues superfícies hi pot haver aviculàries sèssils Habita a les grutes submarines i als fons corallígens pregons, puix requereix una penombra quasi absoluta El color de rosa pàllid que té en viu es perd ràpidament en treure'l de l’aigua Es troba a la…
novel·la de terror
Literatura
Subgènere novel·lístic els antecedents del qual es troben ja en la novel·la gòtica preromàntica i que se centra en elements terrorífics, els quals hom troba ja en algunes de les narracions d’Edgar Allan Poe.
Però la literatura de terror ofereix dues creacions característiques, que han assolit un èxit que arriba fins a l’època actual com també ha succeït en el cinema Es tracta del mite de Frankenstein i posteriorment del comte Dràcula, el vampir, personatge mig històric mig llegendari de la regió de Transsilvània, que habità en un misteriós castell dels Carpats, sobre el qual l’escriptor irlandès Abraham Stoke féu una genial creació amb la novella homònima, publicada el 1897 Actualment circula una gran quantitat de subliteratura de terror, amb productes mediocres, que ha envaït el…
tenebriònids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grosses i colors foscs a les latituds dels Països Catalans.
Tenen el front eixamplat lateralment per uns lòbuls que cobreixen la base de llurs antenes, curtes o mitjanes Les larves, cilíndriques i allargades, solen anar protegides per teguments durs Les ales són sovint rudimentàries, o hi manquen, i els èlitres van soldats per llur línia mitjana Hi ha un gran nombre de formes termòfiles als deserts De costums nocturns, són cosmopolites, però, sobretot, tropicals i de règim omnívor Comprèn unes 16000 espècies, les més conegudes de les quals són les que viuen als magatzems de llavors graners, molins, etc Entre els gèneres…