Resultats de la cerca
Es mostren 4344 resultats
Georges Solchany
Música
Pianista hongarès naturalitzat francès.
Es formà al Conservatori de Budapest fins el 1941 i, després a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, centre on rebé classes d’E Dóhnanyi del 1941 al 1943 Fou distingit amb el Gran Premi Liszt 1942 i el primer premi del Concurs Internacional de Piano Alfredo Casella L’any 1946 s’establí a París Dedicat especialment a la música de cambra, actuà al costat d’instrumentistes tan prestigiosos com els violinistes David Ojstrakh i Leonid Kogan, i de formacions com el Quartet Végh i el Quartet Hongarès També fou el pianista del Trio Hongarès
Ludwig Spohr
Ludwig Spohr
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia
Jaume Josep de Rossell i Rocamora
Història
Noble.
Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola
Rafael Rodríguez i Albert
Música
Compositor.
Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959
Pere Vallribera i Moliné
Música
Pianista.
Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema de Verdaguer
Jacques Champions de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Descendent d’una nissaga d’organistes notables, és considerat el precursor dels grans clavecinistes francesos Fou primer clavecinista de cambra de Lluís XIV després del 1655 la seva fama minvà i fou desposseït del càrrec 1662 Tingué nombrosos deixebles, entre els quals els Couperin, Jean-Henri d’Anglebert, Robert Cambert, etc Fou amic de Constantijn i de Christiaan Huygens el darrer formà part del grup dels Honnêtes Curieux, que conreà la música a París i que ell havia fundat Deixà, entre altres obres, diversos llibres de Pièces de Clavessin 1670
Gustav Holst
Música
Compositor anglès d’origen suec.
Deixeble de ChVStanford, és considerat un dels creadors del renaixement musical anglès del principi del s XX, juntament amb Vaughan Williams Té obres amb passatges politonals La seva obra més notable és The Planets 1916, suite orquestral Escriví l’òpera de cambra Savîtri 1907 estrenada el 1916 i, per a cor i orquestra, The Hymn of Jesus 1917 i Ode to Death 1919 Les orquestracions sumptuoses d’aquest període esdevingueren més austeres a partir del 1923 Choral Symphony 1924, el poema simfónic Egdon Heath 1927 i el concert per a dos violins 1929
William Harvey
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià a Canterbury, Cambridge i Pàdua Es féu famós amb el llibre Exercitatio anatomica de motu cordis et sanguinis in animalibus Frankfurt, 1628, on descriví per primera vegada la circulació major de la sang Carles I el nomenà metge de la cambra reial i l’uní al seu destí atzarós fins que, el 1646, Harvey pogué tornar a Londres El 1651 publicà el resultat de les seves investigacions embriològiques, Exercitationes de generatione animalium Malgrat les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, hom li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang
Felip d’Erill i de Sentmenat
Història
Cavaller de Sant Jaume.
Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina