Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Pere Andreu
Història
Militar
Militar.
Amb la graduació de tinent coronel, lluità durant la Guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles En esdevenir-se el triomf borbònic es trobava a Mallorca, des d’on s’exilià com a sergent major del regne, amb el lloctinent Josep Antoni Rubí i Boixadors i d’altres austriacistes A Nàpols, on es refugià, fundà una casa, per a la qual obtingué de l’emperador Carles VI el títol de comte d’Andreu
Alaric II
Història
Rei dels visigots, fill d’Euric.
El seu regne, amb la capital a Tolosa, comprenia la meitat meridional de la Gàllia i gairebé tot Hispània Alaric fou vençut i mort a Vouillé per Clodoveu, rei dels francs Els visigots d’Aquitània passaren a Hispània i només conservaren la Gàllia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus anomenada Septimània Sota el seu regnat fou feta la recopilació de lleis romanes, coneguda com a Breviari d’Alaric , aplicable només als hispanoromans
Gastó de França
Història
Duc d’Anjou (1608-26) i d’Orleans (1626-60).
Fill d’Enric IV i presumpte hereu del tron fins el 1638, féu costat als nobles conspirant i intrigant, sense èxit, contra Richelieu a la mort d’aquest es reconcilià amb el seu germà Lluís XIII Fou lloctinent general del regne durant la minoritat de Lluís XIV Havent tornat a conspirar, durant la Fronda , Mazzarino l’estranyà al seu castell de Blois 1652 Fou protector de Voiture i de Vaugelas i escriví les seves Mémoires
Galeàs Maria I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà i comte de Pavia (1466-76), fill del duc Francesc I i de Blanca Maria Visconti.
Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne
Frederic I de Suècia
Història
Rei de Suècia, duc de Finlàndia i príncep d’Estònia i Íngria (1720-51) i landgravi de Hessen-Kassel (1730-51).
Fill i hereu del landgravi Carles I de Hessen-Kassel Serví a les ordres de Guillem III d’Anglaterra 1695-97 i a la guerra de Successió a la Corona de Castella El 1715 es casà amb la princesa Ulrica Elionor I de Suècia , que esdevingué reina de Suècia el 1718 i li cedí el regne dos anys després Lluità contra Rússia, però fou vençut i obligat a acceptar la pau de Nystad 1721
Joan de Coloma i de Cardona
Literatura catalana
Poeta.
Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586
Avit
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de família senatorial d’Alvèrnia, entrà en un monestir en restar vidu El 490, essent bisbe de Viena del Delfinat, contribuí a la conversió de Segimon de Borgonya, que el 516 convertí el catolicisme en religió oficial del regne Poeta De spiritualis historiae gesti , fou un dels bisbes més oberts a rebre els pobles nouvinguts És considerat sant per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 5 de febrer
Antoni I de Navarra
Història
Duc de Vendôme (1537-62), rei de Navarra (1555-62) pel seu matrimoni (1548) amb Joana III, reina de Navarra del 1555 al 1572.
El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França
Berenguer d’Anglesola
Història
Senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer III d’Anglesola
).
Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252 Fou pare de Sibilla, promesa del comte Àlvar d’Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d’aquest regne Lluità també a Múrcia 1266 Fou soterrat a Poblet l’any 1291
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina