Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
Banc de Catalunya
Entitat bancària constituïda a Barcelona l’any 1920 com a continuadora de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens.
En deu anys esdevingué el primer banc català comercial i industrial gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens Arribà a tenir 64 oficines obertes Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa L’activitat industrial del banc fou molt important Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local, de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’Alena El 7 de juliol de 1931 presentà la suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada Les…
Josep Meseguer i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz 1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari 1893 El…
Joan Baptista Rebull i Lluís
Música
Compositor i organista.
Inicià els estudis musicals i eclesiàstics al seminari de Tortosa i els continuà a Barcelona, ciutat aquesta darrera on estudià composició i harmonia amb VM Gibert Fou capellà, organista i mestre de capella de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar durant trenta-nou anys Escriví vuitanta corals a quatre veus, amb lletra de mossèn Pere Ribot, el poema coral Los poetas a la Verge de Montserrat , amb text de Jacint Verdaguer, tres misses -entre les quals destaca la Missa in Honorem Assumptionis Beatae Mariae Virginis a tres veus-, nadales -amb text de Ramon Muntanyola-, goigs…
Ciutat del Bàsquet Català
Basquetbol
Esdeveniment organitzat anualment per la Fundació del Bàsquet Català des de l’any 2000.
Consisteix a nomenar una ciutat, una vila o un poble de Catalunya amb una doble finalitat en primer lloc, donar el reconeixement a les persones relacionades amb el món del basquetbol i, en segon lloc, fomentar els valors del bàsquet i promocionar-ne la pràctica per tot Catalunya Es fan activitats tan diverses com exposicions de cartells, fotografies i història del basquetbol local, concursos de dibuixos de temàtica basquetbolística entre els escolars, sessions tècniques d’entrenadors, estades d’àrbitres, concursos d’animadores, torneigs de diferents formats i jornades de veterans Les ciutats…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Centre d’estudis superiors a distància fundat a l’Estat espanyol el 1972.
Té el mateix grau d’autonomia que la resta d’universitats de l’estat Disposa de 58 centres associats, 6 dels quals són a Catalunya Cervera, Barcelona, Girona, la Seu d’Urgell, Terrassa i Tortosa, i centres de suport en 13 països Els centres associats disposen d’extensions en diferents localitats, que actuen com a veritables campus de la UNED, tant si són de promoció privada com municipals Els alumnes han d’estar inscrits obligatòriament en algun dels centres associats El 2005 tenia 60 centres associats, a més a més de 16 centres de suport per a la resta d’Europa, Àfrica i Amèrica…
Les ciutats i l’activitat comercial
Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…
Arqueologia funerària a la vall baixa de l’Ebre
Vista parcial d’un àmbit de la villa de Barrugat Bítem, Tortosa, en un angle del qual hi ha un enterrament en àmfora del segle IV que contenia les despulles d’un nounat M Genera A les comarques de l’Ebre català, l’antiguitat tardana esdevé un període històric molt mal conegut i més en els aspectes relacionats amb el món de la mort Han arribat fins els nostres dies escassos testimonis arqueològics i, a més, hi ha comarques sense cap vestigi funerari Així, a la Terra Alta només coneixem dos indrets amb indicis que el poblament perdurà fins aquest moment —els Corralets, a Caseres, i…
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
mesura
Física
Antiga unitat catalana de capacitat, variable segons les comarques i segons l’espècie de les coses a mesurar.
A la major part dels Països Catalans la mesura per a grans és igual a 1/4 de la quartera a Girona és igual al quartà que equival a 18,08 l i comprèn 6 mesurons a Lleida, en canvi, és igual a 3 quartans, o sia 18,34 l modernament, però, és emprada sovint a molts llocs la mesura gran , de 20 l, que coincideix aproximadament amb la mesura fruitera A Morella la mesura equival a l’almud, o sia uns 2 l a Vinaròs és igual a 1/4 de barcella i equival aproximadament a 1 l a Tortosa la mesura bladera és igual a 1/12 de barcella al Rosselló equival a 18,69 l Al Penedès és utilitzada la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina