Resultats de la cerca

Estudià a Nova York amb el pianista David Saperton i, tot just a deu anys, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia en un concert retransmès per ràdio L’any 1945 acabà els estudis universitaris de filologia anglesa i filosofia al Haverford College de Filadèlfia El 1946 s’installà a París, on començà una brillant carrera musical actuà com a solista i com a membre d’un grup de cambra Pau Casals el convidà diverses vegades al Festival de Prada de Conflent i fou dirigit, entre d’altres, per Pierre Monteux Fou el primer pianista que enregistrà la integral de l’obra de J Brahms per a aquest instrument…

La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten els seus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del catalanisme polític" 1980 i "La Mancomunitat de Catalunya"…

Es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1947 i campió d’Espanya de la màxima categoria 1952, després de proclamar-se subcampió de la mateixa competició els dos anys anteriors El 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya 1957, 1960 i una d’Espanya 1958 Acabà la carrera al Club Patí Vilanova, amb el qual jugà fins el 1965, un any després de guanyar els Campionats de Catalunya i d’Espanya com a jugador entrenador Amb la selecció espanyola aconseguí el primer títol mundial de la…

Migcampista, jugà al RC Strasbourg 1953-57, al Toulouse FC 1957-59 i a l’Stade de Reims 1959-62 i 1968-70 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1965-68 procedent del Real Madrid 1962-65 Disputà 119 partits amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa de Fires 1966 i de la Copa 1968 Fou setze vegades internacional per França, i disputà l’Eurocopa 1960 i la Copa del Món 1966 Com a entrenador, dirigí el Castelló 1972-74 i 1990-92, el Burgos 1975-76, 1977-78 i 1979-81 i el Saragossa 1976-77, fins que la temporada 1978-79 fou contractat pel FC Barcelona Tanmateix, no acabà la temporada en ser…

S’inicià al Club All Stars de Madrid l’any 1969 Posteriorment formà part del Club Mediterráneo Benidorm, del Club Cajamadrid Madrid, dels clubs Joventut i Diagonal Barcelona i del Club Capital Bowling Madrid El 1987 s’acabà de formar amb l’entrenador Paul Zappa, als Estats Units Fou campió d’Espanya individual, per parelles, trios i per equips en cinc ocasions Entre el 1973 i el 2005 formà part de la selecció espanyola de bowling i participà en 41 competicions internacionals, la majoria de les quals Campionats o Copes del Món i d’Europa Guanyà en dues ocasions la medalla d’or individual a la…

El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero d’…

Al juny, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar la investigació de la violació massiva dels drets humans del Govern presidit per Isaias Afewerki, mesura que va ser criticada pel representant eritreu, que la va qualificar d’inacceptable Es preveu que els primers resultats de la investigació es facin públics al març del 2015, en la sessió anual del Consell de Drets Humans Denunciat periòdicament per Amnistia Internacional i Human Rights Watch, el Govern eritreu és acusat d’execucions extrajudicials, tortures, desaparicions i persecució religiosa Segons les Nacions Unides,…

Aparegut pel gener del 1947 com a continuació de Diese Woche , revista creada dos mesos abans a Hannover per oficials britànics del control d’informació i amb un cos de redacció d’alemanys, entre els quals RAugstein, primer director de la nova publicació Amb una tirada d’un milió d’exemplars 914 929 exemplars el 1986, es caracteritza pel seu sentit crític i per informacions que li han valgut més d’un procés i diverses sancions econòmiques Un ressò molt notable assolí l’anomenat affaire Spiegel , del 1962, derivat de la publicació de dades secretes sobre maniobres de l’OTAN, així com la…

General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal regne que convertí en província i s’annexà la majoria…