Resultats de la cerca

Originària del Dècan, els seus membres impulsaren el comerç, s’expandiren limitadament pel SE d’Àsia i sostingueren el budisme, el jainisme i la fe bramànica foren eclipsats gradualment per la dinastia tàmil dels Chola

Escriví uns Tratados espirituales 1643 i deixà inèdites una gran quantitat d’obres pietoses que foren publicades en 24 volums pel seu cosí l’arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí del 1679 al 1688

Deixeble de Sully-André Peyre, publicà poemes d’un fort lirisme a la revista Marsyas , que foren recollits més tard en el volum Se sobra un pauc de ieu 1966 Escriví també per al teatre

Canonge de Vic des del 1410, escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae , del qual foren fetes diverses edicions a Sevilla 1491, a València 1518 i a Brusselles amb text bilingüe llatí i castellà 1665

Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms 1520, Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec

Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya

Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents

Esmentat com a alqueria el 1322, el 1602 tenia 54 focs de moriscs, els quals foren expulsats el 1609 El barranc d’Aialt és un dels que drenen la vall de Castells, capçalera del riu Gorgos

Famós pels papirs dels s VI-VII que hi foren trobats el 1907, els quals contenen algunes pregàries litúrgiques i part d’una anàfora eucarística, de tipus alexandrí, important per a la història de la litúrgia

Els corrents lingüístics positivistes tingueren una gran importància a la fi del s XIX coincidint amb l’apogeu de les ciències naturals i dels mètodes analítics Principals representants del positivisme lingüístic foren els anomenats neogramàtics neogramàtic