Resultats de la cerca

Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X

S'especialitzà en la pintura d’animals, especialment cavalls, i es distingí per l’anticonvencionalisme dels seus costums socials

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una teoria que anomenà…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…

Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de Prada, on participà en la…

Després d’iniciar estudis universitaris de matemàtiques i de ser empresonat pel govern de Vichy per haver participat en la Resistència, emprengué estudis de música al Conservatori de París i feu classes amb R Leibowitz Professà successivament a l’ORTF, a la Sorbona i al Conservatori de París, i també a São Paulo i Rio de Janeiro Autor de diversos llibres Stravinsky , 1965 Diabelli Diabolico , 1979, collaborà a més en enciclopèdies Universalis , Grove , Riemann , Larousse , Fasquelle Com per a tants altres músics francesos de l’època, la descoberta a través de Leibowitz del dodecatonisme…

Estudià al Conservatori de París amb ChM Widor, A Gédalge i V d’Indy La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París 1949-61 La seva obra és molt extensa i diversa Inclou música escènica Le Rossignol en amour , òpera, 1928, orquestral tretze simfonies Concert per a piano , 1962 Concert per a clavicordi , 1967, vocal 6 tetrafonies , sobre textos del mateix composistor, 1945 5 cants…

Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable Els últims…

Vida Fill únic, alguns membres de la seva família estaven relacionats amb la música i el seu mateix pare, per exemple, era mestre de cant A quatre anys rebé les primeres lliçons de la seva mare i a nou anys l’adreçaren al Conservatori de París, malgrat que encara no tenia l’edat mínima exigida pel reglament del centre Estudià piano amb AF Marmontel, i al cap de pocs mesos obtingué un primer premi de solfeig Després estudià amb P Zimmerman i amb Charles Gounod Aquest darrer admirà les habilitats del jove Bizet i li oferí la possibilitat d’arranjar alguna de les seves obres Des de llavors,…

Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona acceptació Després d’…