Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
tegument
Anatomia animal
Estructura superficial del cos d’un animal que el separa del medi extern.
La complexitat del tegument és condicionada pel grau de diferència que hi ha entre el medi intern i el medi extern com més gran és aquesta diferència, més complex és el tegument El tegument més senzill conegut és la membrana cellular Altres formacions tegumentàries són la pell, la cutícula, els exoesquelets esquelet, la closca i les formacions epidèrmiques, com ara les escates, les plomes i els pèls pelatge
prognatisme
Antropologia
Qualitat de prògnat.
És característic de tipus com els negroides, els tasmanians i els australians, mentre que és una anomalia en els euròpids Hom pot mesurar el grau de prognatisme segons l’angle format per la línia que va del nasi fins al punt mitjà del maxillar superior i l’horitzontal Hom considera que es dóna prognatisme quan l’angle és considerablement superior a 90° En cas contrari, hom parla d'ortognatisme
Cadomià
Geologia
Cicle orogènic produït al final del Precambrià, al límit amb l’inici dels temps paleozoics (600-550 Ma). El nom prové de Caen, a Normandia.
Es troben vestigis d’aquesta orogènia al massís Armoricà, on el plegament fou acompanyat per un metamorfisme de grau variable i per intrusions granítiques Segons alguns autors francesos i espanyols, el Cadomià també afectà alguns materials precambrians del Massís Central francès i del Massís Ibèric El Cadomià és correlacionat amb l’Avalonià de l’est dels Apalatxes i amb el Panafricà d’Aràbia i del nord i l’est d’Àfrica
Louis Anselme Alphonse Ricaudy
Marí francès.
Ingressà en la marina de guerra 1801 lluità a Amèrica i a Trafalgar 1805 contra els anglesos, que el feren presoner Alliberat 1811, participà en diverses accions i en l’expedició a Algèria 1830 Dirigí el port de Toló 1841-47 i manà una expedició de socors als venecians assetjats per Àustria que li valgué el grau de contraalmirall 1848 En retirar-se 1851, s’establí a Perpinyà
Francesc Barber i Bas
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg i periodista.
Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue
,
Ignasi Brujó
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto
José de Orozco y Zúñiga
Història
Militar
Militar castellà.
Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina
germans Vasil’jev
Cinematografia
Nom amb què són coneguts Sergej Dmitrevič Vasil’jev (Moscou 1900 — 1959) i Georgij Nikolajevič Vasil’jev (? 1899 — ? 1946), directors cinematogràfics russos.
Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958
Abraham de Tubières
Història
Militar
Militar.
Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment
Jaume de Cordelles i Ramanyer
Història
Noble, germà de Felicià.
Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina