Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
saxhorn
Música
Cadascun dels instruments aeròfons de metall, de tubuladura cònica i embocadura hemisfèrica que constitueix la família homònima unificada pel constructor d’instruments musicals belga Adolphe Sax
.
Al costat d’aquesta denominació han romàs, però, vigents a cada país les tradicionals, i així als països germànics hom els anomena flügelhörner o bügelhörner , a Itàlia, flicorni , als països anglosaxons, bugles bugle, etc
eriçó
Indústria tèxtil
En la indústria de la llana, petit mànec de metall recobert d’agulles que hi ha en algunes màquines d’estiratge i doblatge de l’estam.
ammina
Química
Compost de coordinació en el qual l’amoníac és un lligant neutre unit a l’àtom central del metall per mitjà de l’àtom de nitrogen.
martinet
Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…
marc
Art
Construcció i obres públiques
Armadura a manera de bastidor, generalment de fusta o de metall, que hom col·loca al voltant d’una porta, d’una finestra, d’un mirall, etc.
El marc fix d’una porta o una finestra va collat a l’obra, i és anomenat bastiment els dels batents serveixen de suport del vidre, la fusta, etc, de què són constituïts
lluentó
Indumentària
Trosset lenticular d’argent o un altre metall que hom fixa a la roba amb puntades que cal passar per un foradet que té al mig.
llistat | llistada
llistat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de llistes alternativament d’un metall i un color en nombre parell i superior a vuit.
Els objectes heràldics també poden ésser llistats
mercaptur
Química
Qualsevol sal de fórmula general RSM, obtinguda substituint per un metall l’hidrogen del sulfhidril d’un tiol, segons la reacció 2RSH + 2Na →2RSNa + H2
.
Els mercapturs alcalins són solubles en aigua, però els de metalls pesants Hg, Pb, Zn són insolubles
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris