Resultats de la cerca

De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat

Primer marquès de Guevara i primer comte de Campo Real 1653 Cavaller de l’orde d’Alcántara, fou nomenat per Felip IV de Castella membre del consell reial El 1651 fou enviat a Sardenya com a virrei Les seves disposicions per a alterar la moneda de billó —per combatre els falsificadors— provocaren seriosos avalots Morí en el càrrec

Una estada de jove a Roma li féu seguir les directrius dels pintors natzarens sota la influència de JFOverbeck Conreà preferentment el tema religiós, i entre les seves obres més famoses destaquen les que féu per a la nova catedral de Berlín El 1830 fou nomenat director del Städelsches Institut de Frankfurt, càrrec que ocupà fins el 1843

Deixeble de Nattier i Rigaud Fou nomenat membre de l’Acadèmia de Pintura 1734 i després pintor reial féu els retrats del Delfí Lluís de França i de la reina Maria Leczińska ambdós al Musée du Louvre Viatjà a Rússia, on féu també nombrosos retrats per a la cort, i a Dinamarca i Suècia tornà a París el 1759

El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya Se n'endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulaymān

L’any 1958, després del cop d’estat que establí un règim militar, fou nomenat president del consell de ministres, primer ministre i ministre de defensa 1958-64 Abolí el parlament i els partits polítics i començà un pla de desenvolupament econòmic i social Fou enderrocat per una revolta popular 1964 que restaurà el govern civil

Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar

Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit

Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme

Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718