Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
estret de Messina
Estret marí
Braç de mar que separa Sicília de la península italiana i comunica la mar Tirrena amb la Jònica.
Presenta la forma d’un embut de 33km de llargada, amb 3km d’amplada a la banda nord i 16 a la meridional Ha representat sempre un perill per a la navegació, que fou ja exemplificat míticament pels antics Escilla i Caribdis
Aci Sant’Antonio
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a la regió de Sicília, Itàlia, al vessant meridional de l’Etna.
Aci Catena
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a la regió de Sicília, Itàlia, al vessant meridional de l´Etna.
baronia de Gialfamuto
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida a Sicília el 1702 per Felip V de Castella a Àlvar de Montcada i Percolla.
Militello in Val di Catania
Localitat
Localitat del departament de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, a l’W del llac de Lentini.
cafís
Física
Mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions, emprada a la península Ibèrica, a Sicília, etc.
Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles
comtat de Catanzaro
Història
Títol feudal confiscat als Ruffo i concedit per Frederic II de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà
(1297).
Més tard passà novament als Ruffo
principat de Castelvetrano
Història
Títol feudal concedit a Sicília el 1564 a favor de Carles d’Aragó i Tagliavia, comte de Castelvetrano.
El 1692 passà als Pignatelli d’Aragona
principat de Valguarnera
Història
Títol concedit al regne de Sicília, el 1626, a Francesc de Vallguarnera i del Caretto, comte d’Assaro.
Continua en la mateixa família
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona el 1491,…