Resultats de la cerca
Es mostren 22403 resultats
Vallès Reds
Futbol americà
Club de futbol americà de Terrassa.
Fou fundat el 1993 arran d’una escissió del Club Deportiu Terrassa, si bé l’equip inicial, denominat Terrassa Reds, participà en la primera Lliga estatal de futbol americà 1991 coneguda com Spain Football League El nou club mantingué durant uns quants anys el nom de Terrassa Reds i també fou denominat JGE Egara Reds Guanyà la Lliga Catalana 1996 i en fou subcampió en dues ocasions 1998, 1999 Durant els anys noranta també participà en la Copa d’Espanya i posteriorment jugà diverses temporades a la segona divisió estatal, la LNFA2, de la qual fou subcampió 2006 Té un equip femení…
Unió Deportiva Hospitalet
Futbol
Club de futbol que existí a l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1909 amb el nom d’Hospitalenc Sporting Club Entre les temporades 1921-22 i 1926-27 participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, del qual fou campió de grup 1923 Durant els anys trenta s’anomenà Unió Sportiva Hospitalenc i, poc després, Centre d’Esports l’Hospitalet Participà en el campionat català amateur i, la temporada 1937-38, de nou en la tercera categoria Després de la Guerra Civil, el club s’anomenà Unió Esportiva Hospitalet i fou campió de segona regional 1952 i l’edició 1956-57 ascendí a tercera divisió, on jugà una temporada El 1957 es…
Maria José de Riba de Salas
Tennis
Tennista.
Fou jugadora del RCT Turó i del RCT Barcelona Guanyà nou vegades el Campionat de Catalunya d’individual 1943, 1944, 1946-49, 1951, 1954 , 1955, quatre el de dobles 1951 i 1952, amb P Barril 1954 i 1957, amb MI Maier i una el de dobles mixtos 1951, amb E Martínez Fou també campiona d’Espanya d’individual en set ocasions 1944, 1946-50, 1953, de dobles en quatre 1946, amb C Puig 1948 i 1949, amb MI Maier 1950, amb B Alonso i de dobles mixtos en cinc 1945, 1950 i 1955, amb J Bartrolí 1951, amb E Martínez 1954, amb F Olózaga Paticipà en diversos tornejos internacionals de primer nivell, com el de…
Gimnàs Tolosa
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El…
Harri Garmendia Ayerza
Natació
Nedador.
Destacà al CN Tolosa i arribà a la Residència Blume després d’haver passat pels centres d’alt rendiment de la Federació Espanyola d’Izarra i Màlaga Fitxà pel CN Montjuïc el 1980 Fou nou vegades campió estatal set d’hivern i dues d’estiu, sobretot en 200 m papallona, però també en 100 m papallona, 200 m i 400 m estils –aquest últim el 1988 nedant amb el CN Ordizia– Establí quatre rècords d’Espanya, dos en piscina de 50 m ambdós en 200 m papallona i dos en piscina curta 200 m papallona i 400 m estils Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Durant un temps s’entrenà i estudià als EUA…
Handbol Arrahona
Handbol
Club d’handbol de Sabadell.
Fundat el 1950 amb el nom de Club de Futbol Arrahona, tingué dues seccions vertebradores la d’hoquei sobre patins i la d’handbol Aquesta última fou constituïda el 1953 L’equip d’handbol d’onze fou dos cops subcampió de Catalunya 1956, 1958 D’altra banda, l’equip d’handbol de set pujà a la màxima divisió estatal la temporada 1957-58 i el 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de primera categoria L’equip era entrenat per Antonio Lázaro Els anys seixanta jugà diverses temporades a la màxima divisió estatal Més endavant competí en divisions inferiors fins que el 2002 l’equip sènior…
Handbol Adrianenc
Handbol
Club d’handbol de Sant Adrià de Besòs.
Fundat el 1962, començà competint en categories territorials a la pista de Ricard El 1992 es traslladà al Marina Besòs, es crearen equips en categories inferiors, un equip sènior femení i es fitxaren alguns jugadors de renom com Shepo Menic A mitjan anys noranta pujà a primera divisió i la temporada 1996-97 ascendí a divisió d’honor B, on jugà diverses temporades Durant aquesta època es convertí en el filial del FC Barcelona i hi jugaren figures com l’exblaugrana Papitu Posteriorment tornà a primera divisió i el 2002 es fusionà amb l’Associació Sant Martí Esport i prengué el nom…
Antoni Julià de Capmany
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se celebrà al Camp…
Eduard Alesson Gravirona
Futbol
Directiu de futbol i mestre d’esgrima.
Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’…
Sant Salvador de la Vedella

Vista parcial de la central tèrmica sobre Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà), situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou, actualment anegat per les aigües del pantà de la Baells.
Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants…