Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Cèsar González Llorens
Esgrima
Tirador, mestre d’armes i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…
Magda Amo Rius
Atletisme
Esquí
Esquiadora i atleta amb discapacitat visual.
A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant a…
reacció de Hunsdiecker
Química
Reacció de síntesi d’halurs orgànics per descarboxilació de sals d’argent d’àcids carboxílics, en presència d’halògens:
.
pinya
Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat.
viola
Literatura
En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.
copa
Esport
Trofeu en forma de copa ornamental, generalment d’argent, que hom sol atorgar al vencedor en una competició esportiva.
bergansí
Peça de vori, d’argent, etc, que hom fa rosegar a les criatures quan han de treure les dents.
filador d’or
Indústria tèxtil
El qui tenia per ofici fabricar fils d’or i d’argent per a brodats en teixits de seda.
A Barcelona els filadors d’or formaven un gremi, poc nombrós, però que assolí una certa activitat econòmica
duro
Numismàtica i sigil·lografia
Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808
besant
Numismàtica i sigil·lografia
A l’edat mitjana, qualsevol moneda d’or (i, sovint, també d’argent) que circulava per la Mediterrània oriental.