Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1964-71 procedent del Real Valladolid Disputà 126 partits de Lliga i marcà 35 gols amb l’Espanyol, on destacà com un interior esquerre i formà part de la famosa davantera dels cinc delfins La temporada 1971-72 jugà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on es retirà per passar a la seva directiva L’any 1968 jugà un partit amb la selecció de Catalunya

Defensa format al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual debutà al primer equip a l’octubre del 2003 Posteriorment, jugà al Polideportivo Ejido 2004-05 i la Unión Deportiva Almería 2005-09, equip amb el qual pujà a primera divisió, i hi retornà després d’estar un any cedit al Real Betis Disputà els Jocs Mediterranis 2005 i jugà amb Catalunya contra l’Argentina al maig del 2008

Especialista en proves de velocitat, competí pel Club Natació Catalunya, on arribà procedent del Real Club Náutico Vigo Establí els rècords de Catalunya de 50 m lliure 1998 i d’Espanya de 4 × 100 m estils 1997 amb l’equip del Club Natació Catalunya Disputà el relleu 4 × 100 m en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i dos Campionats d’Europa 1995, 2000 amb la selecció espanyola

El 1960, Eduard Ku-charski l’incorporà al CB Aismalibar de Montcada i Reixac Posteriorment jugà pel Picadero JC 1962-63, el FC Barcelona 1963-64 i 1966-67, el Real Madrid 1964-66, el Joventut de Badalona 1967-68, el CD Mataró 1968-70, el Manresa 1970-73 i el RCD Espanyol 1973-74 Jugà 68 partits amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960

Conegut com Bestit II , jugà de centrecampista amb l’Europa Formà part de l’equip gracienc que participà en la primera edició del Campionat de Lliga 1928-29, coincidint amb el seu germà Carles, i jugà dues temporades més a primera En total disputà 37 partits i marcà 18 gols La temporada 1932-33 jugà amb el Real Madrid Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1931

Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965 A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació 1987, destacà com a estudiós del dret Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña , entorn de l’especificitat de…

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de…

Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…

El secretari general de l’ONU, António Guterres, qualifica de “fita dolorosa” la xifra de més d’un milió de morts a tot el món per la covid-19 deu mesos després de declarar-se la pandèmia a la Xina La xifra és una projecció de la Universitat Johns Hopkins, però molts experts consideren inferior a la real La major part de les morts es concentren al Brasil, l’Índia i els Estats Units

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules