Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Sigbjørn Obstfelder
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900
Florenci Mauné i Marimont
Música
Instrumentista, compositor i director.
Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell 1956 Algunes de les seves sardanes més conegudes són Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres
Folke Bernadotte af Wisborg

Asseguts a la taula del Consell de les Nacions Unides, d’esquerra a dreta: Trygve Lie, secretari general de les Nacions Unides; Folke Bernadotte; i Dmitry Z. Manuilsky (Ucraïna), president del Consell de Seguretat (1948)
© UN Photo
Història
Comte de Wisborg.
Diplomàtic suec, fill del príncep Oscar Bernadotte i net del rei Oscar II de Suècia Fou president de la Creu Roja de Suècia i un membre destacat d’aquesta organització durant la Segona Guerra Mundial Presentà als aliats l’oferta de capitulació nazi 1945 Delegat per l’ONU a Palestina 1948, per tal de mitjançar entre israelians i àrabs, morí assassinat pels sionistes
narcisisme
Amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo.
Originàriament es dóna en les primeres fases libidinals narcisisme primari , en les quals l’infant es creu omnipotent Posteriorment pot succeir que el subjecte retregui la libido dels objectes i la dirigeixi una altra vegada cap a si mateix narcisisme secundari , la qual cosa origina l'esquizofrènia i la paranoia Un cert grau de narcisisme forma part necessàriament de la personalitat
Ricard Moragas i Gràcia
Metge.
Dirigí el laboratori de bacteriologia de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Fou professor de bacteriologia als cursos de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1918-24 A partir del 1930 dirigí els laboratoris de l’Hospital de Sant Pau, i hi fundà i dirigí el servei de transfusions de sang 1936 Publicà nombrosos treballs de l’especialitat
Mitridates III del Pont
Història
Rei del Pont.
Vers el 250 aC, encara infant, pujà al tron i combaté els gàlates Participà en les lluites dinàstiques dels selèucides i afavorí Antíoc Hièrax per expulsar Seleuc II de l’Àsia Menor Hom creu que el seu regnat acabà vers el 220 aC i que fou succeït pel seu fill Fàrnaces I mort entre el 159 i el 156 aC
Marta Estrada i Miyares
Ecologia
Biòloga marina.
Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004
termes romanes de Caldes de Montbui

Les termes romanes de Caldes de Montbuí
© Fototeca.cat
Estació termal romana de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Ha estat identificada amb les Aquae Calidae esmentades per Plini el Vell Les restes arqueològiques estan situades entorn d’una gran piscina central i són d’una gran monumentalitat Hom creu que devien formar part d’un santuari que aprofitava les virtuts medicinals de les aigües termals, que brollen a 70º El conjunt fou restaurat en 1956-57 per la Diputació de Barcelona
botriomicoma
Patologia humana
Tumor benigne de la pell, pedunculat, de creixement ràpid i fàcilment sagnant, d’uns 5 a 10 mm de diàmetre, que sovint apareix després de petits traumatismes a les mans, peus, llavis, cap i tòrax.
Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen
Santa Maria d’Anglesola
Art romànic
Aquesta església és coneguda gràcies al testament de Pere Mestre, de l’any 1139, en què per a la salvació de la seva ànima llegà un morabatí a l’obra de Santa Maria d’Anglesola Hom desconeix la seva localització exacta i cap altra notícia històrica Potser es correspongui a l’església de la Santa Creu, documentada des del segle XIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina