Resultats de la cerca

S’inicià com a directiu del Club d’Escacs Tarragona a la dècada de 1950 El 1960 entrà a la junta del Club Gimnàstic de Tarragona i, posteriorment, presidí la secció d’atletisme fins el 1979 Parallelament fou directiu de la Federació Atlètica Tarraconense A partir del 1973 exercí de jutge estatal d’atletisme Fou també el creador del cros Ciutat de Tarragona i l’impulsor de la construcció de les pistes d’atletisme a les installacions del Nàstic el 1972 Rebé l’escut d’argent de la Federació Catalana d’Atletisme 1995 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

S’inicià a la Unió Esportiva Claret i l’any 2005 entrà al planter del Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà en la màxima categria la temporada 2012-13, que formava part de l’equip vinculat, el CB Prat Joventut 2011-13 Base, l’edició 2013-14 s’incorporà al primer equip de la Penya, i des de la temporada 2014-15 jugà al València basket Club Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa sub-18 2011 i guanyà la medalla de bronze continental en la categoria sub-20 2013 L'any 2015 es proclamà campió amb la selecció absoluta espanyola del Campionat Europeu de Bàsquet

Entrà al Futbol Club Barcelona juvenil i, el 1960, debutà a la divisió d’honor amb el Club Tennis Barcino Jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-64, 1969-71, al Club Patí Voltregà 1964-67 i al Reial Club Deportiu Espanyol 1967-69 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, una Copa d’Espanya 1965 i dos Campionats de Catalunya 1965, 1969 Fou setanta-tres vegades internacional entre la selecció espanyola júnior i l’absoluta Fou subcampió d’Europa júnior 1960, i amb la selecció absoluta guanyà la Copa Llatina 1963, dos títols mundials 1964, 1966 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1964,…

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2008

El 2000 entrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la FEEC Fou becat per estudiar, viure i entrenar-se a Font-romeu Vinculat a la Colla Excursionista Cassanenca, fou integrant tant de la selecció catalana com de l’espanyola d’esquí de muntanya Guanyà el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Espanya 2011, 2013, 2015 i el Campionat d’Espanya de cronoescalada 2013, 2015, en el qual quedà en segona posició el 2012, i fou tercer en la Copa del Món sub-21 2011 Als Campionats del Món d’esquí de muntanya aconseguí la medalla de bronze en la prova de relleus 2017

Pilot aficionat, fundà el Moto Club Tarragona 1953 El 1973 entrà a la junta directiva de l’entitat com a vocal i el 1981 n’esdevingué president Acreditat per la Reial Federació Espanyola de Motociclisme com a comissari director, comissari tècnic i comissari esportiu, organitzà moltes curses de velocitat, trial, motocròs, enduro i rallis per als Campionats de Catalunya i Espanya, per al Moto Club Tarragona i per a altres entitats El 1981 impulsà el Campionat d’Espanya de Velocitat, que es disputà al polígon Riu Clar de Tarragona Fou assembleista de la federació espanyola 1973-90 i vocal de la…

Es començà a disputar els anys 1930 amb l’organització de l’Sport Ciclista Català Posteriorment, fins el 1988, l’organitzador fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, i registrà guanyadors com Antoni Crespo, Josep Saura, José Pérez Francés, Luis Mayoral, Sebastià Segú i Josep Soria A partir del 1988 el Club Ciclista Manlleuenc i la Unió Ciclista Vic entraren en l’organització El 2002 la Unió Ciclista L’Hospitalet el recuperà sota el nom de Memorial Joaquim Sabaté, fundador de la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc, i entrà en el calendari de les Grans Clàssiques amb guanyadors com Vidal Celis…

Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva escissió, la…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…