Vida
Fill del crític Tomás G. Larraya, després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico, també operador, que exercia a Barcelona.
Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez (1946, Carlos Serrano de Osma) i Vida en sombras (1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia), entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa (1955, Joan Fortuny). Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve (1956, José Luis Pérez de Rozas) i alternà el treball de primer i segon operador, sovint sota les ordres del seu germà, fins al final de la dècada del 1950.
La recreació d’atmosferes en títols de José María Nunes (No dispares contra mí, 1961) i de Francesc Rovira i Beleta (Los atracadores, en blanc i negre, 1961), i el tractament del color en La mentira tiene cabellos rojos (1960, Antonio Isasi-Isasmendi) el feren popular i fou molt reclamat per a produccions catalanes, com fou el cas dels directors de l’Escola de Barcelona, en especial Jordi Grau (Noche de verano, 1962, i Acteón, 1964) i Vicente Aranda (Brillante porvenir, amb Romà Gubern, 1963-64). De la seva filmografia destaca també Fata Morgana (1965-66, V. Aranda), en què utilitza l’estètica pop i surrealista, el llenguatge de la publicitat, el còmic i tècniques com la de la llum rebotada.
Posteriorment treballà en cintes eròtiques i a la dècada del 1980 entrà a TVE com a il·luminador.
Altres films
1957 Mañana..., J.M. Nunes.
1961 Regresa un desconocido, J. Bosch.
1966 Una història d’amor (Una historia de amor), J. Grau.
1967 Dante no es únicamente severo, J. Esteva i J. Jordà.
1969 ¡Vivan los novios!, L.G. Berlanga.
1970 El bosque del lobo, P. Olea.
1972 L’altra imatge (La otra imagen), A. Ribas (en català, 1989).
1974, La llarga nit de juliol (Larga noche de julio), L.J. Comeron (en català, 1984).
1975 La zorrita en bikini, I.F. Iquino.