Resultats de la cerca

De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s’especialitzà en treballs de numismàtica Ha publicat entre altres estudis Las monedas de Arse-Saguntum 1967, Las monedas hispano-cartaginesas 1973, La moneda de Barcelona 1976, The Aes coinage of Emporion 1977, Las monedas ibéricas de Ilerda 1978, Numismática antigua de Hispania 1979, Les monedes ibèriques de Tàrraco 1983, Estadística aplicada a la Numismàtica 1985, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August 1993, Denarios i quinarios ibéricos 1995 i Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem…

Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi Llorenç…

Es formà al taller de Juan del Castillo Presidí l’acadèmia de pintura i dibuix que fundà ell mateix 1660 Conreà principalment la pintura religiosa i fixà el tipus iconogràfic de la Immaculada a la manera didàctica i de regust sentimental propi de la Contrareforma Aportà a la pintura de la península Ibèrica una temàtica burgesa Hom destaca les seves escenes de gènere amb nens pícaros , els retrats i els paisatges Coneixedor de la pintura italiana i de la flamenca i l’holandesa, el resultat de la seva obra n’és la suma dels valors formals i conceptuals, en els quals afegeix uns…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se…

Durant els 15 primers mesos en construí 1708, amb 118 obrers, i el 1910 en produí 34500, amb 4200 persones El 1914, tot i els interessants oferiments dels estats belligerants europeus —i fins a l’entrada dels EUA en la guerra, el 1917—, Ford refusà d’emprendre la fabricació de material de guerra El 1919 produí un milió d’automòbils del 1921 al 1936 continuà expansionant-se, i durant la Segona Guerra Mundial dugué a terme, a partir del 1941, una transformació total de les seves activitats a favor de les necessitats militars aliades El 1985 era la segona empresa americana en el sector de l’…

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els…

Als Països Catalans, la primera casa fou erigida el 1623 a Barcelona des del 1908 al barri d’Horta i té, actualment, dues altres cases, a Valls i a Móra d’Ebre

La llana, que hom considera una de les millors del món, és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent Actualment, aquesta raça és dividida en nombroses varietats, les més importants de les quals es crien a Austràlia, l’Argentina i l’Àfrica del Sud