Resultats de la cerca

Fou coneguda també amb el nom d’Academia Pomponiana Tingué com a finalitat el culte del món clàssic Els seus membres es reunien a discutir sobre art, filologia, filosofia i arqueologia Llatinitzaren llurs noms i dataren llurs escrits ab urbe condita El to paganitzant de l’acadèmia féu que el 1468 els seus membres fossin acusats de conjurar contra el papa i de voler alliberar Roma de la subjecció de la clerecia Per ordre de Pau II, foren empresonats Pomponio Leto i Bartolomeo Saschi, dit il Platina , i l’acadèmia fou dissolta però fou renovada sota Sixt IV i les seves reunions continuaren…

De fet, des de l’any 1412 dos anys després de la mort del rei era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després 1482 per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment els de Pere III El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII

Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí

Participà en l’expedició d’Álvaro de Mendaña a les Filipines 1595 Intentà una expedició per a descobrir la mítica terra australiana, i, després de demanar ajut al papa Climent VIII i al rei Felip III de Castella, el virrei del Perú li proporcionà tres vaixells El 1605 navegà cap a l’oest, però no trobà res, fins que la tripulació l’obligà a virar, i descobrí l’illa de l’Esperit Sant Noves Hèbrides, però no arribà a Austràlia Després de nombrosos incidents, tornà al continent americà 1606 i, més tard, a la península Ibèrica Insistí a organitzar una nova expedició però, un cop obtinguda l’…

Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei

Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb…

Parent de Corrado Lancia i de Roger de Lloria, completà la conquesta de Malta i Gozzo contra els angevins començada per aquest 1283, i en fou fet capità i justicier en nom de Jaume d’Aragó, lloctinent reial a Sicília Més tard obtingué del lloctinent Frederic algunes possessions al territori de Noto Enviat davant el papa Bonifaci VIII per negociar una entrevista d’aquest amb el mateix Frederic II de Sicília, assistí a les reunions d’Anagni, on es tractà la pau i fou projectat el matrimoni, que no tingué efecte, de Frederic amb l’emperadriu titular de Constantinoble 1295 i informà Jaume II de…

L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’…