L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó. Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament. En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella”. Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes. Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’edifici existent al final del segle XI.