Resultats de la cerca
Es mostren 5864 resultats
Antoni Puig i Sorribes
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana…
calvari
Cristianisme
Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió i situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, sovint prop d’una població, on els cristians van, especialment en temps de quaresma o de setmana santa, a fer el Via Crucis o a recordar la Passió.
Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la…
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-…
la Ballestera
Caseria
Caseria del municipi del Campello (Alacantí), situada al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Cabrafic.
La serra de la Ballestera 309 m alt separa aquesta caseria de la plana costanera
carmelità | carmelitana
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants.
Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…
Shāhjahānpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, al N de Lucknow.
Centre comercial agrícola i nus de comunicacions a la plana del Ganges Indústries alimentàries i tèxtils
Serres
Ciutat
Capital del nomós homònim, a Macedònia, Grècia.
Centre agrícola a la plana de l’Strymón, amb indústries alimentàries sucre i elaboració del tabac
barranc del Turull
Barranc
Curs d’aigua de les Garrigues, format més avall de l’Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga i de les Hortes).
Es perd a la plana regada pel canal d’Urgell, prop del torrent de la Femosa
Corisco
Illa
Illa de Guinea Equatorial, a la província de Mbini, al golf de Guinea; inclou la població de les illes d’Elobey Gran [2 km 2
] i Elobey Petit [0,2 km 2
].
És una illa plana, de clima equatorial i d’economia agrària cocoters, cafè, palmera d’oli
Kimito
Illa
Illa de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia, que forma part del lääni de Turun i Porin.
És una gran plana dedicada principalment a l’agricultura cereals i patates i a la ramaderia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina