Resultats de la cerca
Es mostren 4762 resultats
Cinquena República Francesa
Història
Període de la història de França que començà el 5 d’octubre de 1958, a conseqüència del referèndum que aprovà la nova constitució presidencialista presentada pel general De Gaulle, que fou elegit president.
Els gaullistes Union pour la Nouvelle République dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou 1969 A la seva mort, el conservador VGiscard d’Estaing fou elegit president 1974 per molt…
Partido Demócrata Posibilista
Política
Grup polític republicà format per Castelar el 1876 com a Partido Demócrata i que adoptà la denominació de Demócrata Posibilista el 1879 per a diferenciar-se dels progressistes demòcrates de Martos.
Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el 1890 any que…
Fèlix Sagau i Dalmau
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Medallista.
Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…
Miquel Villalonga i Pons
Literatura
Escriptor, germà de Llorenç Villalonga i Pons.
Militar de carrera, el 1921 prengué part en la guerra d’Àfrica Capità el 1927, deixà l’exèrcit arran de la llei Azaña del 1931 Començà aleshores la seva tasca periodística El Día de Palma, sovint amb el pseudònim de Kim , clarament contrària al nou règim republicà Participà en l’aixecament militar del juliol del 1936, i, després d’una breu estada al front, assolí a Mallorca el paper d’ideòleg al servei del Movimiento a la postguerra, deixà els articles polítics pels de crítica literària i escriví la seva obra de creació, de la qual cal destacar Miss Giacomini 1941 reeditada diverses vegades…
Alexandre Karadjordjević de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1842-58), fill de Jordi I de Sèrbia.
Fou oficial de l’exèrcit rus El 1842 fou elegit per a substituir Miloš Obrenović com a príncep de Sèrbia El seu regnat representà l’època de consolidació del principat, durant la qual el règim recolzà especialment en els funcionaris, la policia i l’exèrcit En política exterior, el seu ministre, Ilya Garachanin, portà Sèrbia a un notable engrandiment territorial Però l’actuació vacillant del príncep a vegades favorable a Àustria i d’altres a Rússia féu que fos deposat 1858 per la Skupština assemblea nacional, que tornà Miloš al tron El 1871, Alexandre fou acusat d’haver participat en l’…
Bernardo Francés y Caballero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les seves…
L’Escena Catalana
Periodisme
Periòdic setmanal fundat el 1908 i destinat a la publicació de texts dramàtics.
Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’ El Teatre Català Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu fundador, i…
reductor de velocitat
Tecnologia
Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.
Entre les diverses solucions constructives a les diferents necessitats de la relació entre les dues velocitats i de precisió en la reducció, cal destacar la transmissió per corretja sense fi en la qual la diferència de diàmetres entre les dues politges estableix la reducció, com a màxim de 7 a 1, i que és de poca precisió a causa de l’inevitable lliscament de la corretja sobre les politges, l' engranatge i la transmissió per cadena que permeten reduccions fins de 10 a 1 i amb exactitud, i, per a reduccions superiors, cargols sense fi, trens d’engranatges i reductors planetaris Aquests últims…
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
oficial
Història
En l’administració pública catalana de l’Antic Règim, funcionari que exercia un càrrec o ofici municipal, de la generalitat o reial.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina