Resultats de la cerca

El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor

Fou ambaixador venecià a la cort de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors Els seus reports al senat venecià publicats el 1868 reflecteixen el caràcter dictatorial del comte duc d’Olivares i l’odi que aquest tenia a Catalunya Durant el seu govern ducal s’alià 1684 amb el papa, l’Imperi i Polònia contra els turcs

Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra

Fundat el 2002, fou el primer club d’aquesta modalitat esportiva de la província de Tarragona Juga i s’entrena al Bowling Diverland, al polígon de les Gavarres La temporada 2003-04 arribà a tenir tres equips masculins i un equip femení que competien a la Lliga Catalana de bowling de deu El 2012 tenia dos equips masculins i uns cinquanta socis

Situació Un pany de mur d’una construcció anterior a l’edifici actual a la part superior aquest pany mostra l’inici d’una curvatura d’una volta F Tur El santuari de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, i les restes del casal dels Solers són al sector sud-occidental del terme de Vilanant, a uns 2 km de la població Es troben a poca distància del mas Rodeja, que és vers ponent, i de les ruïnes del castell d’Escales o dels Moros, vers llevant, damunt un serrat no gaire elevat sobre el curs del Manol, que discorre vers migdia Mapa 258M781 Situació 31TEDG888775 Un camí de terra porta des de…

El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant fins a restar reduïda a 810…

L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé aquestes dues…

La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell de Tella, i l’…

La primera notícia del terme del castell de Miralles de Copons és de l’any 1065 Quatre anys més tard, torna a aparèixer en l’acta de cessió per part dels esposos Ramon Guadall i Arsendis a la seu barcelonina de la dominicatura de Sant Pere Desvim El 1078 un tal Guadall Adroer i la seva muller Arsendis vengueren uns alous situats dins el terme del castell de Miralles El 1113 Ramon Teobald, en fer testament, llegà a la seva filla Adelaida els drets que ell tenia sobre el castell de Miralles, els quals tenia com una de les deixes testamentàries que li feu un tal Geribert Hug Desconeixem, ara com…

L’església parroquial de Santa Maria de la Múnia o d’Almúnia al poble de la Múnia, cap del municipi de Castellví de la Marca, se segregà de la parròquia de Sant Sadurní de Castellví el 1907 L’actual església fou construïda el 1886 damunt una altra de molt més antiga que havia sofert diverses modificacions amb els anys No disposem de notícies directes de la capella fins al final del segle XIII, però sí que hi ha indicis que apunten la seva existència, com en un document del 1258 pel qual Jaume el Conqueridor va concedir a Garsenda i al seu fill Gastó, senyors de Castellví, la facultat de tenir…