Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Jordi II de Grècia

Jordi II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1922-23 i 1935-47).
Fill i successor de Constantí I Obligat a abandonar el país després de la guerra amb els turcs 1923, pogué restablir la monarquia el 1935 Durant el seu regnat, el general Metaxàs establí una dictadura 1936-41 Arran de l’ocupació de Grècia pels alemanys 1941 passà a Creta, i més tard abandonà novament el país, al qual tornà com a monarca el 1946 Fou succeït pel seu germà Pau I de Grècia
André Jolivet
Música
Compositor francès.
Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953
Ferran Jaumeandreu i Obradors
Música
Músic.
Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano
,
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
Antoni Guillén de Mazón
Cristianisme
Clergue.
Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia
Domingo de Silos
Cristianisme
Benedictí castellà.
Pastor en la seva joventut, ingressà en el convent de San Millán de la Cogolla, d’on fou prior Enemistat amb García de Navarra, es refugià a Burgos per no renunciar als béns cedits al monestir de San Sebastián de Silos 1041, on romangué fins a la mort L’impuls que li donà féu que més tard el mateix monestir fos anomenat Santo Domingo de Silos La seva festa se celebra el 20 de desembre
Johann Heinrich von Dannecker
Escultura
Escultor alemany.
Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda
schisma
Música
Mot llatí, adaptació del terme grec skhísma ('separació'), usat per H. Helmholtz (1821-1894) per a designar un interval musical d’uns 2 cents.
L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes
Joan Antoni Artigues i Suau
Dret
Doctor en lleis.
Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència
Joan Arolas i Esplugas

Joan Arolas i Esplugas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina