Resultats de la cerca
Es mostren 15836 resultats
Vicenç
Cristianisme
Diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià.
L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…
Johan Sebastian Cammermeyer Welhaven
Literatura noruega
Poeta noruec.
Professor de filosofia, enamorat del Romanticisme de to clàssic, a través de Dinamarca, s’enfrontà amb els nacionalistes apassionats del seu temps, sobretot amb HAWergeland Però amb el temps retrobà un sentit viu de la terra La seva obra traspua resignació, elaborada amb un lirisme depurat, com ara en Norges Daemring ‘Crepuscle de Noruega’, 1834, Digte ‘Poesies’, 1839 i Nyere Digte ‘Noves poesies’, 1845 Digtets Aand ‘L’esperit de la poesia’, 1845 és una prospecció crítica fonamental
mode indicatiu
Gramàtica
Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives (afirmatives o negatives) i interrogatives.
És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents
Albert Hernández i Xulvi
Literatura catalana
Narrador, poeta i dramaturg.
Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de…
mes
Cronologia
Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29.
És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més…
simfonia
Música
Composició per a orquestra, estructurada segons les normes que regulaven la sonata
.
La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el…
Jordi Cerdà i Geberès
Cinematografia
Artista i cineasta amateur.
Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983 Són reflexions…
renda
Economia
Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d’un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l’ús, durant un període de temps determinat, d’un actiu que pertany a una altra persona.
camí òptic
Física
En un medi homogeni i isòtrop, d’índex de refracció n, producte de la distància geomètrica s, que separa dos punts d’un mateix raig lluminós, per l’índex de refracció n: L=ns.
En un medi en què n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recórrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina