Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Ramon Belart i Miquel
Escultura
Escultor.
Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics
Josep de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores
Ramon Grabolosa i Puigredon
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975
Clemente de la Fuente Bielsa
Altres esports de combat
Taekwondista i àrbitre.
Sisè dan en la modalitat d’hapkido Ocupà la presidència de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Taekwondo Dirigí el Gimnàs Esports Clemente de Valls, juntament amb Pedro Lobato Fou l’únic taekwondista tarragoní que aconseguí la medalla al mèrit esportiu El 2010 rebé el premi al millor àrbitre que atorga la Federació Espanyola de Taekwondo
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa

Tiradors de l’Associació de Tir amb Arc la Conxorxa
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa / Ana Montes Montes
Esports de tir
Club de tir amb arc d’Arenys de Mar.
Fou fundat el 2006 La majoria dels seus tiradors competeixen en les especialitats de bosc, camp, aire lliure i sala, i en les categories d’arc compost, arc nu i recorbat olímpic En formen part els campions d’Espanya César Gómez, Albert Ramentol, Joan Valls, David Garre, Basili Garcia, Martí López, Antonio Álvarez, Manuela Martínez i Charo Reyes
Els Prat. De Sallent a Puig-reig
Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…
séquia del Septí
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Camp de Morvedre, que s’alimenta de la font de Quart de les Valls, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega el terme de Quart de les Valls i el més alt de Benifairó de les Valls.
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Suquṭrā
Illa
Illa de l’oceà Índic, al Iemen, situada a 250 km del cap Caseyr.
Amb ‘Abd al-Kūrī i altres illes menors, té una superfície de 3 636 km 2 i uns 15 000 h La capital és Hadībū És muntanyosa, amb valls fèrtils entre les serres i sòls rics al llarg de les costes Clima calorós La població viu principalment del pasturatge i la pesca Els principals productes són dàtils, goma, encens i àloe
Sogdiana
Província
Antiga província de l’imperi Persa, a l’Àsia central, compresa entre el Syrdarja i l’Amudarja, frontera natural amb la Bactriana i la Margiana.
A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina