Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Notari Síndic de la ciutat de Palma davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, com també la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España

Primogènit del llinatge dels Arquer de Goscons, exercí el càrrec de notari reial Installat a la cort del rei Ferran VI, defensà els interessos catalans L’any 1761 aconseguí del rei Carles III un decret que concedia a les drassanes catalanes autorització per a ampliar-se i construir tota mena de navilis, fet que donà una embranzida sense precedents a l’economia d’Arenys de Mar, capital del Alt Maresme Filantrop, promogué la construcció d’un hospici, dues escoles i un teatre a la seva vila natal

Fundada a Barcelona per Josep Ribas Sanpons, fou una de les primeres tribunes de l’anomenada cultura underground a l’Estat espanyol Entre la nòmina de collaboradors de la primera època s’hi troben Toni Puig, Ferran Mir, Lluís Racionero, Quim Monzó, Santiago Soler i Amigó i Ramon Barnils La revista conjuminà un discurs polític avançat amb la divulgació d’estils de vida alternatius Es publicà en dues èpoques, entre 1974-80 i 1987-99, amb el colofó d’un número especial l’any 2004

Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819

En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren