Resultats de la cerca

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V

Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina Restà vídua el 1172 A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana

Filla gran de Jaume II i de la seva primera dona, Anne Hyde, fou educada dins el protestantisme Es casà amb Guillem d’Orange , i passà a residir als Països Baixos A conseqüència de la Revolució del 1688 fou proclamada reina pels seus drets hereditaris, mentre que el seu marit ho era per invitació del parlament Deixà el govern a mans del seu marit

Monja, des del 1672, al convent de la Visitació, manifestà haver rebut de Crist l’encàrrec de propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús Fou canonitzada l’any 1920 La seva festa se celebra el 16 d’octubre

Nebot del paborde Vicent Calataiud Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat, fins que, el 1807, obtingué un benefici a la parròquia de Sant Bartomeu de València Fou secretari de la inquisició de València des del 1807, i més tard 1819, fiscal del mateix tribunal de Mallorca A més de diverses obres publicades amb pseudònim, és autor del valuós Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón 1788 i d’un Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes 1787

Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …

Tingué anomenada gràcies a les sèries La nostra gent i A muntanya , que publicà a L’Esquella de la Torratxa Encertà a copsar tipus del natural, amb intenció de denúncia social Collaborà a La Ilustración Artística , Blanco i Negro , La Campana de Gràcia , La Barcelona Cómica i L’Avenç , entre altres revistes Amic de joventut de Raimon Casellas, n'illustrà obres Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca Arte y Letras Els seus darrers dibuixos foren influïts pel Modernisme

Es formà a Sabadell, Mataró, Coïmbra, Muel, Manises i la Bisbal A Barcelona fundà el Faianç Català 1891, però s’establí definitivament a Sabadell, on installà un important obrador de ceràmica industrial i artística Publicà Estudis de terrissa catalana Sabadell, 1925 i Sabadell del meu record 1930

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí