Resultats de la cerca

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com…

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou…

La seva joventut transcorregué en la misèria Posteriorment fou mestre d’escola i fou empresonat durant set anys per robatori i estafa Començà a escriure fulletons en diaris locals i aconseguí una gran popularitat entre el públic juvenil amb novelles d’aventures en països exòtics, especialment al Far West i a l’Orient Entre els seus relats més coneguts cal esmentar Der Schatz im Silbersee ‘El tresor del llac d’argent’, 1894, Durch die Wüste ‘Pel desert’, 1892 i Winnetou 1893 Escriví també l’autobiografia Mein Leben und Streben ‘La meva vida i la meva lluita’, 1910 Utilitzà, entre…

Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828-38 i Nova…

Profundament marcat per la Primera Guerra Mundial i sionista convençut, anà a Palestina 1933, d’on tornà el 1948 La seva obra narrativa tracta dels esdeveniments entre les dues guerres mundials Cal esmentar-ne un cicle de set novelles, de les quals es destaquen Der Streit um den Sergeanten Grischa ‘La disputa entorn del sergent Grischa’, 1927, Junge Frau von 1914 ‘Una jove del 1914’, 1931 i Erziehung von Verdun ‘Educació de Verdun’, 1935 Conreà també l’assaig, el teatre i la narració Fou president 1950-53 de la Deutsche Akademie der Künste Acadèmia Alemanya de les Arts a l’antiga…

Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert…

Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell organitzà la vaga dita de les set setmanes 1882, l’Ateneu Obrer 1883 i participà en la preparació del primer de maig 1890 Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous 1896 En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica 1909 i de la vaga general del 1917 Detingut de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts Collaborà a…

Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia  Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills

Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983