Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
Joaquim Rubio Soms
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al SHUM Maçanet, amb el qual fou campió d’Espanya en totes les categories, arribà al primer equip i la temporada 1988-89 assolí l’ascens a la divisió d’honor El mateix any es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1990-91 jugà al Blanes i la següent, al CP Voltregà, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei i la Recopa d’Europa Després anà al Lloret 1992-93, tornà al Maçanet 1993-99 i acabà la carrera al Tordera 1999-2002, equip que també entrenà posteriorment
Torneig Internacional Catalunya-Iparralde
Altres esports de pilota o bola
Competició internacional de pilota disputada cada dos anys a Barcelona des del 1969.
S’inicià com a Torneig Biarritz-Barcelona i el 2009 canvià de denominació És el de més tradició i el més important de l’Estat A excepció de dos anys en què no es disputà, se celebra de manera alterna entre les poblacions de Biarritz i Barcelona Començà com una competició de cesta punta i s’anà obrint a altres disciplines El 2010 hi hagué diferents categories de mà, cesta punta, les especialitats d’eina i trinquet A Barcelona, els primers anys se celebrà al Principal Palace i al Frontó Colón i, després, al pavelló de la Vall d’Hebron
Eva Graubin
Música
Violinista letona.
Fou deixebla de Voldemar Sturesteps Es traslladà a Moscou, on estudià amb Feliks Andrejevskij i Jurij Jankelevic Després anà a Londres, on coincidí amb Szymon Goldberg L’any 1968 contragué matrimoni amb el pianista xilè Roberto Bravo i obtingué el permís per a fixar la seva residència fora de la Unió Soviètica L’any 1972 guanyà el Concurs Internacional d’Ourense La seva carrera de solista internacional es veié interrompuda per un greu accident automobilístic, l’any 1976 Tres anys després reprengué l’activitat concertística, que compaginà amb la docència al Conservatori de Música de Barcelona
Marià Salvador Maella i Pérez
Marià Salvador Maella i Pérez Autoretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…
Claude Monet
Dona amb ombrel·la, de Claude Monet
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat…
Guillermina Coll
Dansa i ball
Ballarina i pedagoga.
Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la categoria de dansa
Pozzuoli
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Nàpols.
Situada al centre del golf homònim, és famosa pel seu port, les seves termes i, sobretot, per les solfatares amb emanacions de 160°C Fundada per exiliats de Samos 529-528 aC amb el nom de Δικαιάρχεια, fou amb Cumes la defensora de l’hellenisme a la Campània Dominada pels samnites segle V aC, esdevingué colònia romana 194 aC, amb el nom de Puteoli El seu port la convertí en centre comercial i cosmopolita, fins al segle II dC, que anà guanyant importància el port d’Òstia Conserva l’antic mercat, l’amfiteatre de Vespasià, el temple d’August i antigues villes romanes la de Ciceró entre elles
Cala Rajada
Cala Rajada
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa oriental de l’illa, al SW de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Es formà durant el segle XIX a l’indret de can Climentó com a nucli pescador corall, palangre i esponges hi acudien temporalment pescadors de Valldemossa Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència L’afluència turística s’inicià ja el 1930 Actualment hi ha 60 establiments hotelers 5 468 places A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939
Birmingham
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Alabama, EUA, als contraforts de les Beaver Creek Mountains.
El desenvolupament industrial de la ciutat indústries metallúrgiques i químiques és degut principalment a l’existència de mines de ferro i d’hulla a la rodalia És un nus de comunicacions i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Birmingham Southern College, inaugurat l’any 1918 Samford University, inaugurada el 1841, i University of Alabama in Birmingham, fundada el 1966 Fou inaugurada el 1871, en un encreuament de línies de ferrocarril, per la companyia urbanitzadora Elyton Land, que era sostinguda pels ferrocarrils oficials La depressió monetària del començament del s XX féu…
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita

Arbres de ribera al canal d’Amposta (Montsià)
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina