Resultats de la cerca

El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques,…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1965, s’especialitzà en medicina interna i de l’aparell digestiu 1972 i es doctorà el 1979 a la mateixa universitat, d’on és professor titular des del 1985 Ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l' Hospital Clínic de Barcelona , d’on ha estat cap de secció del Servei d’Hepatologia 1979-2000 i consultor sènior 2000-10 President de la Societat Catalana de Digestologia de l’Acadèmia de Ciències 1983-84, de l’Associació Espanyola d’Hepatologia 1993-97 i del Patronat de la Fundació Museu d’Història de Medicina de Catalunya des del 1995, entre…

Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del collegi…

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions Fou membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de la fundació del…

Aquesta denominació, equiparada antigament a la de mestre de cases, s’imposà a partir del s XVI Per a l’exercici de la professió d’arquitecte hom exigeix actualment el títol acadèmic de l’escola tècnica corresponent i la qualitat de membre d’un collegi oficial en alguns països, però, per a exercir la professió d’arquitecte, no cal obtenir un títol especial, sinó que només cal complir certs tràmits burocràtics que fixen les responsabilitats del qui fa la funció d’arquitecte El 1875 fou constituïda a Barcelona una escola lliure d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…

Fill de Josep Faus i Condomines Exercí a Barcelona des del 1930, Fou degà del Collegi de Notaris 1951-60 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans 1968 Publicà nombrosos treballs sobre el dret matrimonial Los problemas de la mayor edad y del estado civil ante el derecho nuevo, 1941 La separación de hecho en el matrimonio, 1945 Jerarquía de retractos y preferencias de retrayentes, 1945 La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas, 1959 El derecho de familia en la compilación de nuestras instituciones forales,…

Té una delegació a Barcelona, de la qual fou primer president JE Martínez i Ferrando, i que incorporà els antics membres de l’Agrupació Escola Bibliotecàries i l’Agrupació de Bibliotecàries de Catalunya, suprimides el 1939 L’ANABA forma part de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris A partir de la dècada de 1970 el seu butlletí anà incorporant treballs científics i es convertí en una revista professional, si bé mantingué el mateix títol, Boletín de la ANABA A partir del 1978 l’entitat passà a denominar-se Asociación…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Collegi de Cirurgia de Burgos 1799-1806 i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona 1815-41, així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució Representant típic de la mentalitat illustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles , algunes publicades en català Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la necessitat d’…

Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el 1957 i el 1979…