Resultats de la cerca

Format al Club Beisbol Viladecans, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva, destacà ja en categories inferiors S’inicià com a llançador, però després d’una greu lesió passà a jugar de primera base En categoria absoluta guanyà deu Lligues i deu Copes del Rei de manera consecutiva entre els anys 1982 i 1991 L’any 1983 fou considerat el millor jugador de la Lliga Disputà deu Campionats d’Europa amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del grup B el 1991, any de la seva retirada Posteriorment, exercí d’entrenador de l’equip sènior del CB Viladecans durant nou anys i de…

Desenvolupà la seva carrera esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, amb el qual jugà al primer equip entre el 1953 i el 1969 Guanyà sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Amb el combinat estatal disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 i Tòquio 1964 Un cop deixà l’esport, fou secretari de la Federació Internacional d’Hoquei 1982-93 i, posteriorment, president 1996-2001, el primer català a dirigir una federació internacional olímpica Formà part de la comissió cultural del Comitè Olímpic…

Participà en les curses del Socors Roig Internacional que es feren al circuit de Montjuïc Creà l’Organització Internacional de Competicions Automobilístiques, entitat que desenvolupà els vehicles anomenats midgets a Espanya, França i Portugal L’any 1936 obrí la primera autoescola de Girona, i els anys quaranta començà la recerca i la recuperació de vehicles històrics, que culminà amb el museu que porta el seu nom, a Sils També fundà i presidí el Motor Club Girona El seu net Francesc Paco Artigas Claret Sils, Selva, 16 d’agost de 1964 - Girona, 10 de desembre de 2025, expert en antiguitats i…

Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al CN Manresa Fou campió de Catalunya de 200 m papallona 1961, i establí tres rècords catalans de 100 m i sis de 200 m en el període 1961-62 En l’àmbit estatal fou tres vegades campió d’Espanya de 200 m papallona 1961, 1962, 1963 i de 200 m lliure 1962 Fou el primer nedador català i estatal que aconseguí classificar-se per a una final del Campionat d’Europa 1962 El 1976 passà a ser entrenador del CN Manresa Al cap d’uns quants anys marxà a Sabadell, on fundà el Club Nagi, gairebé exclusiu per a màsters En aquesta categoria no ha cessat d’aconseguir…

Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la història de la…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Leipzig 1908-14, on es doctorà amb una dissertació sobre Praetorius Entre els seus mestres destaquen H Riemann i A Schering Fou professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia 1919-58, i membre de l’Acadèmica de la Ciència i la Literatura de Magúncia Tingué càrrecs en diverses societats i institucions acadèmiques Desenvolupà una teoria del so que resultà molt influent ell entenia el so com a característica determinant del repertori o període històric, i com a guia per a l’anàlisi i la interpretació El 1949 inicià un projecte de recerca en…

Es doctorà en música el 1940, després d’haver estudiat a la Universitat de Rio de Janeiro amb Paulo Silva Durant deu anys tocà la tuba a l’Orquestra de l’Òpera de Rio, fins al seu nomenament, el mateix 1940, com a director assistent de l’Orquestra Simfònica Brasilera Posteriorment desenvolupà una intensa carrera als EUA i, de retorn al seu país, l’any 1943, fou nomenat director vitalici d’aquesta última orquestra El 1954 fundà les Joventuts Musicals Brasileres i l’Acadèmia Musical de São Paulo Del 1968 al 1973 dirigí l’Orquestra Simfònica Pro Arte de la Universitat de Hofstra Hempstead, Nova…

Treballà a Moscou, però de seguida passà a Viena, on fou deixeble de K Godovskij Debutà al Teatre Bol’šoj el 1919, i el 1923 fou reclamat a Dresden, on dirigí obres al costat de F Busch Estrenà a Alemanya Borís Godunov i entre el 1924 i el 1927 dirigí a Berlín Després del seu pas per l’Òpera de Sofia 1927-28, fou contractat als Estats Units, on entre el 1929 i el 1934 dirigí l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, del 1939 al 1941 desenvolupà la tasca de direcció d’orquestra a Göteborg i Estocolm i durant el període 1948-53 dirigí el repertori líric rus a la Scala de Milà…

Estudià orgue i solfeig amb el seu pare, i després amplià la seva formació a Goes i Rotterdam, i l’acabà a París, on fou deixeble d’Albert Roussel A partir del 1919 desenvolupà una incipient carrera de pianista, director de cor i professor del Conservatori de Rotterdam, fins que l’any 1927 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, formació de la qual fou titular entre el 1930 i el 1962 Del 1959 al 1970 ho fou de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers Acèrrim defensor de la música holandesa, s’hi dedicà amb especial devoció, sobretot durant i després de la Segona…

Estudià música a la seva ciutat natal i el 1925 fou contractat al teatre d’òpera com a repetidor Deu anys més tard en fou nomenat director general de música El 1945 fou contractat a la Dresden Staatsoper, i el 1951, a l’Òpera de Baviera Munic Un any després debutà a Bayreuth i es presentà amb la companyia de l’Òpera d’Hamburg al Festival d’Edimburg, on dirigí reeixides representacions d' El caçador furtiu i d' El cavaller de la rosa Actuà als festivals de Salzburg i Lucerna, i el 1959 succeí a F Fricsay com a director general de música de l’Òpera de Baviera, on desenvolupà la resta de la…