Resultats de la cerca

Filla de l’actriu Magda Schneider Famosa per les seves interpretacions de l’emperadriu Sissí, es revelà com a autèntica actriu el 1961 quan, a París, LVisconti la dirigí en l’obra teatral de JFord Dommage qu'elle soit une p , i en el cinema, en Il lavoro, sketch de Boccaccio 70 1962 De la seva filmografia cal destacar The Cardinal 1963, What's New, Pussycat 1964, La piscine 1969, Max et les ferrailleurs 1971, Ludwig 1972, Le vieux fusil 1975, Une histoire simple 1978, La mort en direct 1979 i La passante du Sans Souci 1982

Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir

Filla petita de Constantí VIII, a la mort d’aquest fou associada al tron amb la seva germana Zoè Enemistada amb aquesta i amb el marit d’aquesta, Romà III , fou tancada en un monestir El 1042, a la caiguda de l’emperador Miquel V , fou cridada pel senat a compartir el tron amb Zoé, que es casà llavors amb Constantí IX i deixà en un segon pla Teodora, que no governà plenament fins després de la mort de Zoé 1050 i de Constantí 1055 No havent-se casat, governà com a autòcrata i fou succeïda per Miquel VI l’Estratiòtic

Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales

Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent

El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea , segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycon Panegyricon 1550, imprès a despeses d’ell El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar

Fill de Lluís de França, comte d’Évreux Es casà 1317 amb Joana II , reina de Navarra i comtessa de Xampanya El 1328, juntament amb la seva muller, fou proclamat per les corts rei de Navarra Hagué de renunciar, però, a la corona de França i als drets de Joana sobre aquesta Lluità contra Castella a Tudela 1335 i s’alià amb Pere III de Catalunya-Aragó , que es casà amb la seva filla Maria 1338 Collaborà amb Alfons XI de Castella en el setge d’Algesires 1342 Fou l’iniciador de la dinastia navarresa dels Évreux

S’especialitzà en caricatures i dibuixos per a publicacions infantils Abans de la Guerra Civil de 1936-39 feu diverses exposicions a Barcelona i una a París el 1935, conjuntament amb el seu pare, Ramon Sabatés i Malla Posteriorment treballà per a la revista  TBO on creà la secció Los inventos del TBO del profesor Franz de Copenhague i per a llibres infantils de diverses editorials catalanes Bruguera, Toray, etc i italianes AMZ de Milà, Malipiero de Bolonya, etc La seva filla, Maria dels Àngels Sabatés i Hernáez Barcelona, 1947 – 4 de febrer de 1992, també dibuixant, creà el…