Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
Sant Silvestre de Fontjanina (Montanui)
Art romànic
La capella de Sant Silvestre és situada al nord del petit nucli de Fontjanina, a la capçalera de la vall de Castanesa És un edifici que, per la forma l la factura, pot semblar alt-medieval, però en tot cas molt reformat i transformat La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular L’aparell és molt irregular i al sector de ponent predomina el carreuó, en la part més genuïnament medieval, on s’obre la porta, feta en arc de mig punt Constructivament podria correspondre a una obra rústega de la fi del segle XI o del segle…
versicle
Música
Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.
Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del…
Mestre de la Seu d’Urgell

Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les…
Manuel Vega i March
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de…
Castell de la Donzell (Agramunt)
Art romànic
La primera menció del castell de la Donzell és de l’any 1190, en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el llegaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells És esmentat també l’any 1328, en què Jaume II donà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons En començar la guerra civil contra Joan II el terme era de Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida La baronia de la Donzell fou comprada a mitjan segle XVII pels Solà En l’actualitat, un vetust edifici que es troba al mig del poble de la Donzell, uns 6 km al nord d’Agramunt, conserva el nom d"’el Castell”
Josep Verdera Casayas
Rugbi
Jugador de rugbi i dirigent esportiu.
Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…
Pilar Freixa Massaguer

Pilar Freixa Massaguer (al davant)
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fou una de les millors especialistes de curses de mig fons del començament dels anys setanta Competí amb el Club Esportiu Universitari i es proclamà campiona de Catalunya de 400 m llisos 1971 Entre el 1970 i el 1972, establí els rècords catalans de 400, 800 i 1500 m i de relleus 4 × 400 m i 4 × 800 m En pista coberta, fou campiona d’Espanya de 800 m 1974, 1975 i aconseguí el rècord estatal de 1000 m 1972 També fou campiona de Catalunya de 400 m 1972 i 800 m 1975 en pista coberta, prova en què també fixà un rècord català Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola
Elsa Helbolzheimer Mont
Natació
Nedadora.
Especialitzada en crol en proves de velocitat i mig fons, formà part del Club Natació Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campiona de Catalunya tres cops en 100 m lliure 1951, 1952, 1954, tres cops en 400 m lliure 1952, 1953, 1954, dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954 i quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1951-54 També fou campiona de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1954 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campiona d’Espanya dos cops en 100 m lliure 1951, 1954, un cop en 400 m lliure 1954 i un cop en relleus 4 × 100 m…
Armando Álvarez Anaya

Armando Álvarez Anaya
Atletisme
Atleta i entrenador d’atletisme.
Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria…
Sant Esteve de Tordera
Art romànic
Situació Vista del campanar, en el qual s’aprecien en la part inferior vestigis de la primitiva església romànica, avui desapareguda N Ontiveros Església parroquial de la vila de Tordera situada en un extrem de la població, al centre històric, a la part més propera al riu Mapa 38-14365 Situació 31TDG767171 La vila de Tordera és accessible per un brancal d’I km que surt de la fita del quilòmetre 688 de la N-II, i també hi ha una carretera, la comarcal de Tossa a Hostalric, que travessa la vila i el terme MGE Història El lloc de Tordera és documentat des del 898-917 en l’esponsalici del comte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina