Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura Estudià, becat, a França, a Alemanya, a Suïssa i als Països Baixos Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol S’installà a França l’any 1969 Partint de l’expressionisme, derivà cap al neorealisme, on empra la fotografia com a tècnica pictòrica i l’esprai Illustrà diversos llibres La seva obra es conserva en nombroses colleccions privades Gerard Xuriguera publicà Connaître la peinture de Pere Pagès 1995

Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra…

Cronista i arxiver de Villena, féu nombroses excavacions en aquell terme, incorporades al museu arqueològic local, fundat per ell el 1957, que des del 1967 du el seu nom i del qual fou director Publicà, entre altres obres, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino 1956, Bibliografía de Villena y su partido judicial 1958, El poblado de la casa de Lara 1961, El tesoro de Villena 1965, El oro de los tesoros de Villena 1969, i El Eneolítico en Villena Alicante 1981 i collaborà en diverses revistes especialitzades El 1982 obtingué el premi Montaigne

Fou president de la capella reial de Barcelona 1429-30 Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca 1443 Nomenat procurador de l’orde a Roma 1461, aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde 1474 contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis , inèdits, i l' Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum 1491

Presidí la Sociedad Cubana de Derecho Internacional Fou senador 1902-10 i jutge del Tribunal Permanent de Justícia Internacional de la Haia 1922-45 El 1928 presidí la VI Conferència Panamericana, en la qual fou aprovat un codi de dret internacional privat, conegut com a “Codi Bustamante” per la seva decisiva intervenció en el projecte Cal destacar, entre les seves nombroses obres, El orden público 1893, Tratado de derecho internacional privado 1896, El Tribunal Permanente de Justicia Internacional 1925, Derecho internacional público 5 volums, del 1933 al 1938 i Tratado de derecho…

Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí , que l’obligà a beure en el crani del seu pare En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà 572 Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V Alfieri 1783 i d’ACh Swinburne 1861

Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà

Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles

Es graduà a la Universitat de Budapest i fou professor d’història antiga a la Universitat de Princeton Nova Jersey Fou membre de nombroses institucions i acadèmies europees Les seves principals obres han estat dedicades a la crisi del Baix Imperi Studies in the World Crisis of Third Century AD 1934-35 i The Conversion of Constantine and Pagan Rome 1948 o a les províncies romanes dels Balcans Daci et Romain in Transilvania 1940 i A History of Aquincum 1942 També ha tractat altres temes, com A History of the Primitive Rome 1974

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses