Resultats de la cerca
Es mostren 2079 resultats
Josep Anton Codina i Olivé
Teatre
Director escènic, pedagog i gestor teatral.
El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals destaquen Dones…
Ben Gazzara
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Biagio Anthony Gazzara.
És una de les grans figures sortides de l’ Actor’s Studio S’inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One 1957, de Jack Garfein, Anatomy of a Murder 1959, d’Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder 1959, pellícules que li donaren un renom notable Després de participar en algunes produccions italianes Risate di gioia , 1960, de Mario Monicelli i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms Tornà a actuar assíduament al cinema amb The Bridge at Remagen 1969, de John…
Sau
Música
Grup de rock format a Vic el 1987 per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant.
Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta S’inicià amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic La seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar 1987, Per la porta de servei 1989, Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1992, Concert de mitjanit 1993, Junts de nou per primer cop 1994, Cançons perdudes, rareses i remescles 1995 i Amb la lluna a l’esquena 1998 Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una…
,
Ciutadans pel Canvi
Política
Moviment polític creat el 1998 per Pasqual Maragall i Mira
que agrupà sectors de l’esquerra catalanista federalista no enquadrats en partits polítics.
En el moment de la seva creació hi tingué un pes determinant la necessitat d’obtenir suports per a l’assoliment de la Generalitat de Catalunya , que des del 1980 estava en mans de la coalició Convergència i Unió Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i n'obtingué 16 diputats A l’octubre del 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix PMaragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant…
Amparo Rivelles Ladrón de Guevara
Teatre
Actriu castellana.
Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…
Jiří Menzel
Cinematografia
Realitzador i actor cinematogràfic txec.
Format a l’Escola de Cinematografia de Praga FAMU i començà la seva trajectòria professional com a ajudant de la directora Věra Chytilová 1961, una de les impulsores de l’anomenat “nou cinema txec”, que renovà la producció fílmica del país aprofitant la tímida liberalització del règim comunista sota Alexander Dubčeck Menzel es convertí en el principal representant del moviment amb Ostře sledované vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1966, film d’una subtil ironia, que li reportà un Oscar, al qual seguí, en el mateix estil, Rozmarné léto ‘Un estiu capriciós’, 1968 A causa de la repressió que…
Santa Maria de Baells
Art romànic
El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després 1103, 1107 El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger,…
Mare de Déu del Roser de Lliterà (Viacamp)
Art romànic
Situació Església molt transformada que conserva alguns elements d’època romànica ECSA - JA Adell L’església del Roser és situada a l’extrem de llevant del poble de Lliterà, que és a l’est de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG055669 Per a arribar a Lliterà cal prendre la carretera N-230, que va de Lleida a Vielha, fins a superar el quilòmetre 81 Aleshores, cal agafar el trencall que, en uns 2 km, porta al poble JAA Història La història de Lliterà ha estat vinculada en tots els aspectes a la de Viacamp No hi ha dubte que es tracta de l’antiga església de “ Sancta Maria ” situada “ in…
Castell de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual…
Oliba

Estàtua de l’abat Oliba a Montserrat
© Lluís Prats
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Bisbe, comte, abat i impulsor de la cultura catalana incipient.
Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’Orleans, a la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
