L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira. Tal com el topònim indica (Supetrungo) era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena. El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis. No s’hi troba avui cap vestigi.
La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual; fou segurament deguda als efectes de la invasió sarraïna, que es prolongaren per molts anys fins a la repoblació empresa pel comte Bernat Unifred i els seus després de la derrota de Muhammad al-Tawīl. La vall de Soperuny fou conquerida definitivament vers mitjan segle X pel comte Unifred de Ribagorça. El castell de Soperuny, citat per primera vegada els anys 964 i 989, tenia com a termenals naturals la vall del barranc homònim, amb un poblament disseminat en petits nuclis: la vil·la Casals (984), la vil·la Sueix (987), Bordons (992), l’Espluga, Puimolar (997), o la mateixa vil·la de Soperuny; però com a castell de la marca ribagorçana, el seu districte anava més enllà de la vall, vers migdia i ponent. Al final del segle XII la senyoria de Soperuny era a mans dels Benavent, segons podem deduir per la donació que va fer Guillem de Benavent amb els seus germans a la canònica de Roda de tots els homes que posseïa a Soperuny (1195). Al segle XIII consta com a senyoria exempta de l’abat d’Alaó, situació que perdurà fins a la desamortització del segle XIX.