Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
batuda
Transports
Topada de les veles contra els pals o contra l’eixàrcia, especialment quan ha parat el vent però continua la marejada.
sàmara
sàmara d’ailant
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit aqueniforme proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala, la qual facilita la seva dispersió per part del vent.
bandera
Meteorologia
Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
Sembla produït per un fenomen de depressió baromètrica local i pel refredament subsegüent
orientar
Transports
Disposar (una vela o les veles) de manera que rebin el vent amb l’angle més avantatjós per a la propulsió.
vesícula aerífera
Botànica
Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
creuer
Agronomia
Cadascuna de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de les rodes de les pintes, en el molí de vent.
tenora
Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…
tible
Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…
heliosfera
Astronomia
Regió que envolta el sistema solar, caracteritzada per una densitat d’energia del vent solar superior a la del medi interestel·lar.