Resultats de la cerca
Es mostren 1450 resultats
Ricard Lamote de Grignon i Ribas
Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
osteoartropatia hipertrofiant
Patologia humana
Osteoartropatia caracteritzada per la inflamació del periosti, sobretot el dels ossos de les extremitats, amb formació d’os nou, artritis i hipocratisme dels dits (dits en forma de broqueta de tambor i ungles en forma de vidre de rellotge).
Es dóna especialment en malalties de pulmó i de pleura i és anomenada aleshores osteoartropia hipertrofiant pneumàtica causada per tumors, abscessos, bronquièctasis i empiemes i en malformacions cardíaques congènites
ossobuco
Gastronomia
Guisat de garró de vedella, típic de la cuina milanesa, tallat a rodanxes amb el moll de l’os inclòs, que hom prepara generalment amb una salsa a base de vi blanc i hom serveix sovint acompanyat d’arròs amb tomàquet.
pinta
Pinta
Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc, proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
agulla
Agulla de cosir cuir
© Corel
Barreta de metall, os, fusta, etc, amb un extrem terminat en punta i l’altre proveït d’un forat o ull per a passar-hi un fil, un cordill, una veta, etc, que serveix per a cosir, brodar, teixir, etc.
trast
Música
Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.
Hi ha trasts de divisió per a semitons que sovint són temprats
botet
Reclam per a atreure guatlles consistent en una bosseta de pell unida, per un cap, a un canonet d’os i que, estirant-la per l’altre cap amb un fil, produeix un so semblant al garrameu de les guatlles.
Els carnavals
De Nadal a Carnestoltes Encara que, en l’actualitat, el Carnestoltes s’associa a les celebracions festives que s’escauen entre el Dijous Gras i el dimecres de Cendra –principalment, el cap de setmana–, en la societat tradicional aquest període abastava, aproximadament, tot el cicle de les festes hivernals “De Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes”, afirma una dita popular Però en realitat tot el cicle de Nadal ja conté, des dels seus orígens, una mena de subconscient carnestoltesc El fet que el temps litúrgic de l’advent hagi estat considerat la Quaresma de Nadal ja en suggereix el…
Castell de Llorenç (Camarasa)
Art romànic
Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…