Resultats de la cerca

Germà petit d’Esteve Chaix Pensionat pel govern, estudià a París i collaborà amb Pierre Méchain en el mesurament de certs angles de l’arc de meridià entre els Pirineus i Barcelona 1792-94, i, amb Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó, al llarg de la costa valenciana cap a Eivissa 1806-08 Publicà treballs sobre càlcul diferencial i integral 1802, funcions logarítmiques i exponencials 1807, així com observacions i càlculs astronòmics Fou vicedirector de l’observatori de Madrid

Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador

Afincat des de petit a Barcelona, es convertí en cinturó negre primer dan entrenant-se al Club Banzai i, posteriorment, al club Sant Jordi Competí en la modalitat kumite En els Campionats d’Europa guanyà la medalla d’or en la categoria de pes mitjà 1976 i la medalla de plata per equips 1980 Aconseguí tres cops la medalla de bronze en els campionats estatals Fou campió de Catalunya en totes les categories Formà part de la selecció espanyola

El castell de Fontelles o Castell de Briançó, del qual es té constància des del 1078, es troba dalt del Tossal del Franc, a l’extrem nord de la carena que separa la vall de Tost de les petites valls tributàries del Segre L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc, al costat d’un petit cementiri, està documentada el 1077 Al segle XIX hi havia el mas de Fontelles

Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…

El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176 Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271 Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent Amb…

Situació Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines En altre temps tenia contigu un cementiri Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 50″ N - Long 2° 32′ 00″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent DB-CPO Història L’església de Sant Miquèl…

Situació Petita església molt transformada de nau rectangular i capçalera carrada ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere es troba un xic aïllada dins el petit grup de cases que formen l’agregat de Muller, que s’emplaça a ponent de l’antic municipi de l’Aranyó, annexat el 1974 al municipi de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG510192 S’arriba al petit nucli de Muller des de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt un cop fets uns 6 km, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a Muller en un recorregut d’1 km XSB Història Aquesta església fou…

El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era…

El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses