Situació
Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl. A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa.
ECSA - J. Bolòs
Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines. En altre temps tenia contigu un cementiri.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 52′ 50″ N - Long. 2° 32′ 00″ E.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (DB-CPO)
Història
L’església de Sant Miquèl apareix en la documentació per primera vegada l’any 1080. Fou seu d’una parròquia fins a la Revolució Francesa. L’església, desafectada, va ser utilitzada posteriorment com a dependència agrícola. (DB)
Església
Detall d’un mur d’aquesta arruïnada església romànica, fet amb un aparell de carreus mitjans acuradament cisellats.
ECSA - A. Roura
Planta de l’església, restituïda a partir dels seus minsos vestigis.
L. Bayrou
De l’antiga església de Pasan només es veu un important fragment del pinyó oest, fet de pedra de gres. El perímetre de l’edifici, gairebé desaparegut del tot, es distingeix malament arran de terra. Hom pot comprovar que es tractava d’una església d’una nau de planta rectangular, capçada a l’E per un absis semicircular. Al costat sud, mig amagat per una petita construcció avui en ruïnes, s’aixequen els vestigis d’un mur format per carreus mitjans, de gres groguenc, tallats acuradament, a l’extrem del qual hi ha la base d’una columna, ornada amb urpes d’angle, que pot datar del segle XII. L’estat dels vestigis no permet afirmar si aquest element, molt ben conservat, pertany o no a una portalada. (LB)